ANAR A ESTUDI

Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, actualitzem el nostre blog i us presentem una mostra dedicada a l’ensenyament al Baix Empordà. L’objectiu és aportar testimonis que ens parlin de les escoles i de l’ensenyança al nostre territori per mitjà d’una miscel·lània de documents que es poden trobar en els arxius públics de la comarca. Mestres, alumnes, llibres, llibretes, treballs i edificis es poden veure en aquesta selecció. També hi trobarem projectes i esperances que havien d’ajudar a millorar el coneixement, la instrucció i la formació dels ciutadans i, en definitiva, la seva vida.

La dècada dels seixanta del segle passat marca el límit de la nostra recerca: es van dedicar més recursos i es va iniciar la construcció de nous edificis escolars per atendre l’escolarització d’una població en creixement. Fins aleshores, el camí va ser llarg i amb una progressió no lineal, amb avanços i retrocessos, però sempre amb la il·lusió d’homes i dones que van dedicar la seva vida a l’ensenyament.
Els documents que us convidem a conèixer a continuació estan estructurats per poblacions, excepte el primer apartat que és un tast divers procedent de diferents fons municipals i escolars.
Com sempre, esperem que gaudiu del recull i ens aporteu les vostres opinions.

INTRODUCCIÓ
Llibres de visita d'inspecció

Les visites d'inspecció constitueixen la foto fixa de determinats moments de la vida escolar: valoren la qualitat de l'ensenyament i les condicions de l'aula on desenvolupen la seva feina. En aquest document del 1879, el mestre de l'escola de nens de Bellcaire, Bartomeu Ferrer, rep comentaris molt positius a la seva tasca educativa.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà (ACBE). Fons de l'Escola Pública de Bellcaire d'Empordà. Administració.





 
En molts casos, la situació dels edificis escolars fins als anys seixanta no va millorar. Es pot comprovar en aquesta acta d'inspecció a l'escola unitària de nenes de Palau-sator durant el curs 1959-1960.

ACBE. Fons de l’Escola Pública de Palau-sator. Llibre de visites d'inspecció.






Llibres de comptes

Els llibres de comptes ens permeten veure els pocs recursos dedicats a les escoles durant el segle XIX i els primers anys del segle XX. Aquesta és una característica comuna a totes les poblacions. Una altra característica que comparteixen és el caràcter “itinerant” i, en la  major part del casos, inadequat, de les aules escolars. El primer edifici escolar de Jafre es va construir l’any 1922. 

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l’Escola Pública de Jafre, 1925-1961.




 
Els programes

Lleis educatives, projectes i programes han marcat l'evolució de l'escola. L'alfabetització dels adults va ser també una preocupació de les autoritats.

ACBE. Fons de l’Escola Pública de Sant Climent de Peralta. Programa d’alfabetització, 1936.







Quaderns dels mestres 

De l'Escola Pública de Bellcaire s'han conservat tres quaderns amb la programació del mestre. El de la imatge conté les activitats del 29 de setembre de 1939.  En la portada, la constatació que començava un període diferent, “Año de la Victoria”.

ACBE. Fons de l'Escola Pública de Bellcaire d'Empordà. Docència i alumnat.







Quaderns dels alumnes

En aquest quadern escolar de l’alumne Miquel Juhera de l'escola de Fonteta es poden veure els continguts adaptats a les directrius implantades a partir de 1939.

ACBE. Col·lecció de documents solts, 1940.






Les escoles rurals

Auca, editada pel Ministeri d’Agricultura, amb instruccions d'aprenentatge per als alumnes de les escoles rurals.

ACBE. Fons de l’Escola Pública de Serra de Daró. Impresos, 1948.





Els documents oficials

ACBE. Fons de l’Escola Pública de Sant Climent de Peralta. Llibre de registre d’expedició de certificats d’estudis primaris, 1955-1963.





 

BEGUR


Material escolar exposat el 1944 un cop finalitzat el curs

Dibuixos realitzats pels alumnes del mestre Lluís Esteva i Cruañas del curs 1943-1944.

Arxiu Municipal de Begur (AMB). Fons Lluís Esteva i Cruañas.











Material escolar

Llibreta escolar de l'escola Hermanas Carmelitas de Begur.

AMB. Fons Família Caner.






El primer dia de classe segons un alumne

Llibreta escolar de F. Frigola del curs 1933-1934.

AMB. Fons Família Frigola.






Cartes dels dies 12 i 19 de maig de 1879 sobre un projecte de creació d’una escola nova al municipi de Begur

Resum: Cartes dirigides a Pere Pi d'en B. Nuri en què li explica el seu projecte de creació d'una escola a Begur que inclouria pàrvuls, primera i segona ensenyança i classes nocturnes. Creació d'una escola basada en el coneixement teòric i pràctic. Demana a Pere Pi que comenci a buscar un bon local.

AMB. Fons Fullola-Pericot.



Carta del 12 de maig de 1879



1

2
3

Carta del 19 de maig de 1879

1
2
 
3
4
5

Carta sobre el mestre de 1788

Resum: Carta del 21 de gener de 1788 de l'Ajuntament de Begur a una instància superior demanant poder oferir fins a 1000 reals anuals de sou per poder trobar un nou mestre. El que hi havia fins al moment és molt gran i els alumnes no li feien cas. A més, des de l'octubre que està de baixa per malaltia i el supleix interinament el seu fill d'uns 15 o 16 anys, que no està preparat per ensenyar, perquè amb el sou que hi ha no troben mestre.

AMB. Instrucció pública.

2
1



3

Rebut mensual del pagament al mestre de 1852

AMB. Fons Fullola-Pericot.





Factura de les classes de dibuix del Colegio Bagurense de 1883

AMB. Fons Família Pi Prats.







Alumnes del “Colegio mercantil Bagurense” amb el professor Domingo Deulofeu

AMB. Fons Ajuntament de Begur. Arxiu d'imatges. Autor desconegut. 1900 aprox.





Escola de Gràcia Pagès

AMB. Fons Ajuntament de Begur. Arxiu d'imatges. Escola de nenes de Gràcia Pagès. 1890.





AMB. Fons Ajuntament de Begur. Arxiu d'imatges. Mestra Gràcia Pagès. 1930 aprox.





El mestre Pere Busquets

AMB. Fons Fullola-Pericot. Arxiu d'imatges





LA BISBAL D'EMPORDÀ

Les escoles públiques del vuit-cents

A mitjan del segle XVIII hi havia dues escoles a la Bisbal, l'escola municipal de primeres lletres i l'escola de gramàtica a càrrec d'un pare franciscà. El nombre d'escoles públiques i privades va augmentar al llarg del segle: l'escola municipal de nenes es va crear a principi del XIX i a finals de segle ja eren quatre les escoles públiques, dues de nens i dues de nenes. També eren públiques una escola de dibuix i una de música.

ACBE. Col·lecció general d'impresos. Llibre on consten els exàmens de l'escola de gramàtica l'any 1818.



 
ACBE. Col·lecció d'imatges. Imatge de l'aula de l'escola de dibuix, s/d.




Cal·ligrafia

Fer bona lletra era una part important de l'educació personal com es pot veure a l'imprès de l'apartat anterior. 

ACBE. Fons Cuní. Llibre de cal·ligrafia, s/d.






Una institució que perdura

Tenim notícies de diverses escoles privades establertes a la Bisbal al llarg del segle XIX. D'altra banda, els diaris bisbalencs de l'època porten notícies d'intencions que mai van reeixir. L'escola del Cor de Maria és l'única que ha tingut continuïtat en el temps i l'any 2001 va celebrar el seu 150è aniversari. La congregació de les religioses del Cor de Maria va ser fundada per l'olotí Joaquim Masmitjà que havia estat vicari de la Bisbal. Les seves escoles dedicades a l'ensenyament femení s'estengueren per diverses poblacions catalanes.

ACBE. Col·lecció Jordi Frigola. Autor desconegut. Grup d'alumnes de l'escola Cor de Maria, s/d.






ACBE. Col·lecció d'impresos d'associacions, entitats i particulars. Imprès del Colegio Bisbalense.








L'escola de pàrvuls


Quan la figuerenca Adela Trayter va arribar a la Bisbal l'any 1891 era molt jove, però les seves idees sobre l'ensenyament eren molt clares. Es va fer càrrec de l'escola de pàrvuls que va començar a ser reconeguda per la seva qualitat. Amb ella, les demostracions i les festes dels petits bisbalencs eren notícia a la ciutat i a la comarca. Aplicava mètodes renovadors, entre ells el Montessori, i va formar part del grup de mestres destacats que van impulsar la renovació pedagògica a les comarques gironines. Va ser la primera dona que va fer una conferència a l'escola d'estiu de Girona. Durant els seus dos últims anys d'estada a la Bisbal fou la directora de l'Escola Graduada de nenes.

ACBE. Fons de l'Escola Pública de la Bisbal d'Empordà. Llibre de visites d'inspecció, 1901.





ACBE. Fons de l’Escola Púbica de la Bisbal d’Empordà. Autor: Emili Casas. Retrat d’Adela Trayter, s/d.





ACBE. Col·lecció Jordi Frigola. Autor desconegut. L'escola d'Adela Trayter l'any 1907.





Enllaç: L’Avenç del Empordà,  21 de maig de 1910, sobre l'escola de pàrvuls http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe


Els religiosos que van venir de França

L'any 1905, les monges concepcionistes conegudes a la ciutat com les monges franceses, obriren una escola per a l'ensenyament femení a l'antic casal dels Marimon. L'any 1906, els germans maristes, també procedents de França, obriren la seva per a l'ensenyament de nens al carrer Amor Filial. Els canvis legislatius francesos que van prohibir l'ensenyament religiós afavoriren la seva arribada a la Bisbal a la qual van aportar uns certs aires de canvi en el panorama educatiu.

ACBE. Fons Cuní. Diploma escolar de alumne Lluís Cuní Mercader de l'escola Sant Agustí de la Bisbal, dirigida pels germans maristes, 1931.



 
ACBE. Fons Emili Casas. Autor: Emili Casas. Final de curs al Col·legi de la Immaculada Concepció, les monges franceses, aprox. 1912.




Un debat permanent

La Bisbal va tenir una Escola Laica que va durar molt poc i una Escola Moderna que va funcionar entre 1903 i 1909. Dos dels seus mestres van ser Eusebi Carbó i Joaquim Oller. La tasca d'aquest últim va ser alabada en les necrològiques que li dedicaren diversos bisbalencs, entre ells, Bonaventura Casadevall. La figura del bisbalenc Casadevall és una de les més destacades del panorama intel·lectual de la ciutat del primer terç del segle XX. La seva defensa de l'escola “neutra” va continuar el debat permanent entre ensenyament confessional i ensenyament laic començat a la Bisbal amb l'obertura de l'Escola Laica.

ACBE. Hemeroteca. Reproduccions. Fullet de Bonaventura Casadevall, Ventatges que reporta a la civilitat dels pobles la educació neutra de llurs fills.






Enllaç: Record de Joaquim Oller a l’Avenç del Empordà, 23 de març de 1907 http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top


... I després

Fins a la dècada dels seixanta, les escoles públiques bisbalenques van continuar en l'edifici que varen estrenar l'any 1909. Alguns dels seus mestres tenien en el seu record els extraordinaris professionals que varen exercir a les escoles públiques bisbalenques abans de 1939; després de superar depuracions es van tornar a incorporar a l'ensenyament. És el cas de la mestra Victòria Vigo que fins a la seva nova admissió a l'ensenyament públic va obrir una acadèmia privada a la ciutat. Un altre represaliat, Joan Riera, va obrir una escola privada a la Bisbal, l'Acadèmia de Comerç, l'any 1940. El Cor de Maria i l'Escola de Belles Arts completen el panorama escolar bisbalenc d'aquells anys.  

ACBE. Fons Emili Casas. Autor: Emili Casas. Grup de nens i nenes al pati de les escoles públiques, actualment conegudes com escoles velles, aprox. 1922.






ACBE. Fons de l’Acadèmia de Comerç. Primer número de la publicació de l’Acadèmia, Reflejos Escolares, 1949.









Les noves directrius

La primera acta dels "Círculos de Orientación del Magisterio" es prou expressiva del model d'escola franquista.

ACBE. Fons de l’Escola Pública de la Bisbal. Llibre d’actes dels “Círculos de Orientación del Magisterio”, 1940.










CALONGE

Els Germans de la Doctrina Cristiana

Anomenat Colegio San Martín situat a la plaça de la Concòrdia, fou inaugurat el 22 de setembre de 1894 gràcies a la donació d’una finca propietat de Dominga Johera Patxot. Durant la Setmana Tràgica el 1909 cremaren l’escola i els germans fugiren per no tornar més. L’any 1936, després de 27 anys d’abandó, l’Ajuntament de Calonge compra l’edifici per instal·lar-hi l’escola pública llargament reivindicada. Actualment, és la seu de l’Ajuntament.

AMC. Fons J. Fort. Autor desconegut. Colegio S. Martín principis del segle XX.




L’escola pública

Calonge el 1909 tenia 5 escoles, dues de propietat municipal i tres de propietat particular. Els calongins més grans encara recorden anar a l’escola del carrer S. Joan o de l’Educació, actualment seu de l’Arxiu Municipal.

AMC. Fons J. Fort. Autor desconegut. Grup d’alumnes i el mestre Jaume Vidal el 1900.





L’escola per dins

Gràcies que era obligatori que els mestres aixequessin inventari, coneixem els objectes que tenien les nostres escoles, una a Calonge i l’altra a Sant Antoni:
  • “Inventario del menaje existente en la escuela pública superior de esta villa formado por el maestro que suscribe Gerónimo Pons 1867”. “Enseres y demás objetos de enseñanza que posse esta escuela (San Antonio de Calonge) en el dia de la fecha, expresando los objetos que se hallan en buen estado, los que exigen reparación y el coste de los mismos. Professor Miguel Bargalló Sentís, 25 de juliol de 1890”.
AMC. Fons Ajuntament de Calonge. Inventari de l’escola pública superior, 1867.

          



AMC. Fons Ajuntament de Calonge. Inventari de l’escola de Sant Antoni, 1890.   
  
                                                                          
                 

Els deures

Exercicis d’anàlisi morfològic, prosòdic, problemes de comptes i rebuts  preparaven els alumnes per a la vida adulta.

AMC. Fons M. Darnaculleta. Llibreta de l’Anna Poch, escola de les Carmelites, 1920.











Les Germanes Carmelites

El 1940 la comunitat de germanes Vedrunes tornen al municipi després de l’exili que suposà la Guerra Civil. A aquest any correspon la fotografia d’aquest grup de nenes amb les germanes Assumpció i Gràcia.

AMC. Fons M. Darnaculleta. Autor desconegut. Grup de nenes al col·legi Vedruna, 1940.




L’esforç i les bones notes

Diploma de l’escola pública de nens de Calonge concedit a l’alumne Joan Pagés pel mestre Joan Carreras 1859.

AMC. Fons M. Darnaculleta. Diploma de Joan Pagés, 1859.





Bitllet d’honor 1905 pel treball, mèrit, ciència i virtut de l’escola San Martín a l’alumne Jaume Veray. Amb 8 bitllets com aquest a final d’any aconseguien un premi especial.

AMC. Fons Pallimonjo. Bitllet d’honor de Jaume Veray, 1905.




Biblioteca escolar

El govern de la Segona República patrocinà el projecte de Las Misiones Pedagógicas per fomentar la cultura a les classes populars mitjançant el ministre de Instrucción Pública, del Museo Pedagógico Nacional i la Institución Libre de Enseñanza. Entre 1931 i 1937 es repartiren més de 600.000 llibres per a les biblioteques escolars.

AMC. Fons de l’Ajuntament de Calonge. Llista de llibres rebuts per a la biblioteca escolar de Las Misiones Pedagógicas. 28 d’octubre de 1932.





Festa escolar

Nens de l’escola de Calonge a la plaça Major celebrant una festa escolar. A l’esquerra de la imatge es veuen els músics, entre ells Vicenç Dalmau, àlies Marcelino.

AMC. Fons M. Darnaculleta. Autor desconegut. Festa escolar, 1916.




Resum del curs

A la memòria de l’escola nacional de nens de Calonge el mestre José Vilarrubla informa que els resultats generals han estat bons, han repassat les matèries d’aritmètica i geometria, geografia i història, ciències, fisiologia, higiene i dret; el punt negatiu, les faltes d’assistència.

AMC. Fons Ajuntament de Calonge. Memòria anual de la Escuela Nacional de niños de Calonge, 1923 – 1924.



Treballs manuals

Felicitació de Nadal d’una alumna del Col·legi del Carme als seus pares i família. Es tracta d’un recull dels millors treballs de l’any. Els materials emprats a la portada són cartolina, roba per a la figura de l’àngel i cordill per a la campana.

AMC. Fons Pallimonjo. Felicitació de Nadal de l’alumna Mercè Cama, 1954.






PALAFRUGELL

Mestres del segle XVII

Des del 1617 es troben referències a Palafrugell al mestre d’escola (també mestre de lo studi). Impartia l’ensenyament elemental a partir dels sis anys, aproximadament. Les seves retribucions provenien del comú i de les famílies. El document ha estat publicat en el llibre L’ensenyament a Palafrugell (1993); aquesta edició es pot consultar en línia.

Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP). Fons Ajuntament de Palafrugell. Pagament a un mestre d’escola, 22 d’agost de 1623. Llibre de clavari de 1623-1624.




AMP. Fons Ajuntament de Palafrugell. Portada del Llibre de clavari de 1623-1624, amb coberta de pergamí. 

Centres escolars privats del segle XIX

En el segle XIX, a més de centres religiosos, hi ha centres escolars privats amb una clara vinculació a les demandes laborals del sector empresarial surer. És el cas del Colegio Mercantil Hispano-francés, que inicia la seva història l’any 1884 dirigit per Josep Massanes. 

AMP. Col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat (escola Vedruna). La presència de les Carmelites a Palafrugell s’inicia l’any 1859. Foto Àngel Toldrà Viazo.





 
AMP. Col·lecció Josep M. Vives i Sureda. Professor i alumnes del Colegio Mercantil Hispano-Francés de Palafrugell, novembre de 1886. Foto L. Casanobas. Col·lecció Josep M. Vives i Sureda.







Pensant l’educació: la mestra Albertí

M. Assumpció Albertí Vendrell (Barcelona, 1886 - Màlaga, 1948) va arribar a Palafrugell el 1890 amb el títol de mestra, especialitzada en l'atenció a alumnes sords i cecs. Defensora de l'ensenyament públic i la seva millora, va dirigir l'escola pública elemental de nenes durant més de trenta-un anys. Per saber-ne més: Busquets Biarnés, Joan. “Història de l'educació a Palafrugell. Tot recordant la mestra Maria A. Albertí Vendrell”. Revista de Palafrugell, número 116 (juny de 2003).

AMP. Col·lecció Teresa Bofill Boera. La professora M. Asumpció Albertí i les seves alumnes, aproximadament l’any 1904.






Article de M. Assumpció Albertí sobre educació publicat al setmanari La Crónica de Palafrugell el 25 de juliol de 1902.




Enllaç: Premsa digitalitzada a http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top


Pensant l’educació: el mestre Barceló Matas

El mestre Josep Barceló Matas va ser director de l’escola pública a Palafrugell de 1907 a 1917, on va aplicar els mètodes pedagògics més moderns del moment. Barceló posava els alumnes en contacte directe amb l’entorn, fomentava l’acció i afavoria el diàleg i la participació. Defensava l’activitat educativa també fora de l’escola, i va fundar i presidir l’Ateneu Palafrugellenc.

AMP. Col·lecció Lluís Massoni Colomer. Foto L. Martínez. El professor Josep Barceló i Matas i els seus alumnes, aproximadament 1914.






AMP. Col·lecció Enric Ribas Planas. Quadern escolar de l’alumne Joan Ribas de l’escola pública de Palafrugell, professor Josep Barceló i Matas, curs 1913-1914.  






Invertir en ensenyament: Josep Torres Jonama

Josep Torres Jonama (Palafrugell ,1857 - Niça, França, 1946) va fer fortuna primer a Nova York i després a Europa, amb diferents negocis. Va destinar part dels seus guanys a la beneficència i a la cultura. A Palafrugell, on tenia una fàbrica de taps, cal destacar el seu ajut a l'asil, a l'hospital i a l'escola pública. Va comprar els terrenys necessaris i va construir una nova escola (l'actual Escola Torres Jonama), que va ser inaugurada el dia 4 de juny de 1925, amb l'assistència del rei Alfons XIII; fins llavors l’escola pública ocupava edificis de lloguer. També varen rebre les seves iniciatives les poblacions veïnes de Mont-ras, Pals i Begur.

AMP. El Fondo Torres gratificava els alumnes majors de deu anys que continuaven a l’escola (Palafrugell, 27-11-1919). 







AMP. Fons Biblioteca Pública de Palafrugell. La notícia de la inauguració de l’escola es va publicar al The New York Herald Tribune el 2 d’agost de 1925. 





Enllaç:http://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/consulta-en-linia/publicacions-i-edicions/colleccio-quaderns-de-palafrugell/escola-torres-jonama-i-el-seu-temps


Escoles Noves: L’Escola Activa Avant

L’escola va començar la seva activitat el curs 1935-1936, dirigida per August Vergel Téllez, i va haver de plegar a finals de la Guerra Civil. Era un centre punter que aplicava metodologies pedagògiques innovadores (Montessori-Decroly-Dalton) i els principis de l’Escola Activa: educació integral, igualtat, laïcitat, catalanitat. Es va adherir a l’Oficina Internacional d’Escoles Noves. Per saber-ne més: Busquets, Joan. “L’Escola Activa Avant” Butlletí de l’Arxiu, AMP, juliol 1998.

AMP. Col·lecció Enric Ribas Planas. Alumnes de l’Escola Activa Avant retratats al pati. Carrer de la Tarongeta, 1935.





AMP. Col·lecció Enric Ribas Planas. Portada d’un quadern escolar de l’alumne Enric Ribas Planas de l’escola Avant, curs 1935-1936.





Enllaç:   http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top


Arts i Oficis

Ja el 1913 trobem una Escola d’Arts i Indústries al segon pis de la Casa Consistorial, al carrer dels Valls. Aquests ensenyaments disposarien d’edifici propi a partir de 1935 al carrer de la Tarongeta, compartit amb una biblioteca pública.  La contribució de l’escola a la formació de professionals (mecànics, ebenistes, constructors, pintors, etc.) va ser decisiva.

AMP. Referència de l'arxiu:  Dibuixos  realitzats per alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell.








Més de 75 anys d’escola

L’any 2000 l’escola Torres Jonama celebrava 75 anys de treball i, entre altres activitats, presentava una biografia de Josep Torres Jonama i un repàs a la seva història. Va ser l'única escola pública a la vila fins a l’obertura de l’escola Barceló Matas, el curs 1965/66. 

AMP. Col·lecció Lluïsa Juriol. La professora Maria Arnau Forns amb les seves alumnes de l’escola Torres Jonama el curs 1939-1940.





AMP. Col·lecció Lluís Subiranas Malleu. El professor Josep Bonay Vidal amb els seus alumnes de l’escola Torres Jonama aproximadament el 1953.







L’escola de Llofriu

A Llofriu es van ocupar com a escola diversos edificis de particulars (es recorden Can Saubà, Can Riembau i Can Bassa). L’agost de 1986 l’Ajuntament de Palafrugell va adquirir l’edifici de l’escola de Llofriu (Can Bassa), que disposava d’una única aula unitària on es cursava el primer cicle d’EGB. L’escola va dur el nom de M. Gràcia Bassa Rocas. L’any 1998 va deixar de funcionar i l’edifici va passar a ser un centre social i cultural.

AMP. Col·lecció Jaume Alsina Mercader. Professora i alumnes de l’escola de Llofriu el curs 1944-1945.





AMP. Col·lecció Jaume Alsina Mercader. La professora Maria Xifró i els seus alumnes de l’escola de Llofriu el 1946.





L’escola de Calella

Des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX hi va haver una escola a Calella, construïda amb aportacions dels pescadors. L’edifici, situat al carrer Chopitea, va ser enderrocat i avui en el seu lloc hi ha un parc infantil.

AMP. Col·lecció Fernando Ferrer. El professor Agustí Prat i els seus alumnes de l’escola de Calella, als anys trenta del segle XX. 



AMP. Col·lecció Montserrat Medir. La professora Montserrat Medir amb les seves alumnes de l’escola de Calella el curs 1944-1945.








PALAMÓS

Aprendre jugant, en el Palamós del s. XIX

El director de l’escola graduada de nens de Palamós Jaume Margarit Vicens va idear uns naips instructius amb la baralla espanyola. Cada carta mostra una lletra o síl·laba i textos i imatges de paraules en castellà. Margarit era batxiller en arts i mestre superior, va ser mestre a Palamós de 1876 a 1907 i director del 1900, aproximadament, al 1907.

Servei d’Arxiu Municipal de Palamós (SAMP). Col·lecció local. Imatge de J. Lois. Naips instructius del mestre J. Margarit, [1888-1889].





Excursions escolars a les pinedes de Palamós

De sempre els mestres han portat els alumnes d’excursió, a Palamós era molt habitual anar a les pinedes de la Fosca. Aquesta imatge d’uns 225 alumnes de Palamós acompanyats de sis mestres n’és una mostra.

SAMP. Col·lecció Imatges de l’Ajuntament. Juli Pallí. Nens de l’escola graduada en una excursió el 14 de març de 1921.



 
Projecte per dotar Palamós d’un edifici escolar

La construcció d’un edifici per a les escoles públiques de nens i nenes de Palamós començà a concretar-se a partir de 1924 amb l’aprovació de la compra dels terrenys, situats on ara hi ha l’Arbreda i el pàrquing del carrer Cervantes. El  projecte d’Enrique Catá, preveia un tractament paisatgista de l'entorn i és d'arquitectura noucentista, però no prosperà per les característiques del terreny, que dificultaven la cimentació. Finalment l’Ajuntament va adquirir uns nous terrenys situats en un lloc més enlairat, amb un projecte nou realitzat per l’arquitecte provincial Rafael Sánchez Echevarría que es materialitzaria amb la construcció de l’edifici de l’actual Escola La Vila, inaugurada el 1933.

SAMP. Fons Ajuntament de Palamós. Plànols de la planta i la façana anterior del projecte d’escola municipal realitzat per l’arquitecte. E. Catá, 1925.






Els mestres de l’escola municipal graduada de nens de Palamós

Grup de mestres i director de l’escola municipal graduada de nens de Palamós, al pati de l’escola, situada entre 1906 i 1933 al carrer de Salvador Albert i Pey. D’esquerra a dreta el director, Rafael Campeny, i els mestres Enric Lladó, Ernest Soliva i Josep Bonay.

SAMP. Col·lecció P. Lladó. Autor desconegut.Grup de mestres de l’escola municipal, [1931-1933].




Un edifici propi per a les escoles de Sant Joan de Palamós que no prosperà

Les escoles de Sant Joan de Palamós compartien l’edifici amb l’Ajuntament, ja des del 1910, en un immoble llogat per fer les dues funcions de centre escolar i de casa de la vila. Davant d’aquesta situació, la corporació de Sant Joan inicià, el 1932, el procediment per a la construcció, al carrer Major de Sant Joan, d'un nou edifici per a escoles públiques. El projecte, elaborat per l’arquitecte Josep Riera, no s'executaria mai.

SAMP. Fons Ajuntament de Sant Joan de Palamós. Plànol de la façana d’un projecte d’escola municipal a Sant Joan, 1932.




Palamós ja compta amb les noves escoles municipals graduades

Després de molts esforços i dos projectes, finalment l’octubre de 1933 s’inaugurà el nou edifici per a escola graduada de nens i nenes, l’Escola La Vila. Un any i escaig més tard la publicació Gerona Artística se’n feia ressò. L’escola de nenes ocupava la part dreta de l’edifici, i la de nens era a la part esquerra, mirant de cares a la façana.

SAMP. Col·lecció M. Tarrés. Autor desconegut. Grup de nenes a la rampa d’entrada de l’Escola Graduada de Nenes, novembre de 1933.





SAMP. Col·lecció R. Bou. Portada de Gerona Artística, juny 1935.





Grups de nenes de l’Escola La Vila

Els primers anys de l’Escola La Vila es van desenvolupar durant la República. Les imatges de l’interior de les aules ens mostren la decoració de l’època: el bust de la República presidia la classe juntament amb una pissarra de cavallet on figura la data, senyal que el mes de juliol encara hi havia escola.

SAMP. Col·lecció P. Lladó. Autor desconegut. Interior d’una classe de nenes a l’Escola de La Vila, 13 de juliol de 1935.




SAMP. Col·lecció M. Tarrés. Autor desconegut. Grup de nenes amb la senyoreta Tarrés al pati de l’Escola de La Vila, 1935.






Les revistes escolars

El Ressò de l’Escola va ser el primer periòdic que hem conegut de l’Escola La Vila. Se’n van publicar tres números entre el 23 de febrer de 1937 i el 23 de maig del mateix any. L’esperit de la capçalera era ser  “un mitjà d’expressió i expansió quinzenal on es reflectirà amb gran entusiasme la feina feta pels alumnes de l’escola”. El darrer número en la seva editorial explica la situació provocada pels bombardejos del mes de març, que van tenir lloc a prop de  l’escola i que van conduir a la dispersió dels alumnes del centre en diversos llocs de Palamós.

SAMP. Hemeroteca. El Ressò de l’Escola, núm. 3, p.1. Edició facsímil d’original del fons del Museu de la Pesca. Editat per les Escoles Nacionals el 26 de maig de 1937. Edició del facsímil a càrrec del Servei d’Arxiu Municipal el 2004. 






El dia del mestre

En els anys cinquanta del s. XX, en reconeixement a la tasca dels docents, el 27 de novembre se celebrava el dia del mestre, en honor de Josep de Calazanz, patró de les escoles cristianes i creador de les Escoles Pies. Sembla que amb motiu d’aquesta commemoració antigament les escoles feien festa. La documentació ens mostra que aquesta jornada també s’utilitzava per recollir donatius en pro de la construcció d’una residència per a mestres a Girona.


SAMP. Fons Ajuntament de Palamós. Butlletes per a un donatiu en el Dia del Mestre, 1954. 









L’escola de Sant Joan

Sant Joan  de Palamós, tot i el projecte de nou edifici de 1932, va continuar mantenint el centre escolar en l’immoble llogat situat a l’avinguda de la Llibertat, on fins al 1942 va compartir les instal·lacions amb la casa de la vila. Després d’aquesta data, i amb motiu de la unió dels pobles de Palamós i Sant Joan, que determinà que la capitalitat administrativa s’assumiria des de l’Ajuntament de Palamós, les escoles de nens i nenes van ampliar el seu espai dins l’edifici. Aquesta situació es perllongà fins al 1971, el setembre d’aquell any  s’inaugurà el Col·legi Vila-romà, situat en el carrer Riera. Els mestres que figuren a les imatges van impartir classes en ambdós edificis.

SAMP. Col·lecció A. Romero. Autor desconegut. lnterior de la classe del senyor Antoni Romero a  l’escola de Sant Joan, 1962.




SAMP. Col·lecció E. Sabrià. Autor desconegut.lnterior de la classe del senyoreta Dolors Puig, 1964.




PALS

Queixes d’uns pares per l’actitud del mestre

Fragment d’un esborrany d’acta en què uns pares es queixen a la Junta Local d’Instrucció Pública de l’actitud de menyspreu del mestre envers els seus fills per no haver abonat la quota mensual, aprox. 1924.

Arxiu Municipal de Pals. Fons de l’Ajuntament de Pals.



Escolarització obligatòria

Justificant d’escolarització en un altre municipi per evitar la multa que s’imposava als pares si l’Ajuntament detectava que el menor no estava escolaritzat.

Arxiu Municipal de Pals. Fons de l’Ajuntament de Pals.




Malestar entre els mestres per motius econòmics

Crida a la mobilització davant la negativa del Govern espanyol de pagar unes retribucions concedides per llei l’any 1857.

Revista El Magisterio Gerundense. Órgano de los maestros públicos de la provincia, Girona, 19 de setembre de 1912, núm. 205. Arxiu Municipal de Pals. Fons de l’Ajuntament de Pals.




Bona opinió de l’escola primària de Pals

Acta de la Junta Local de Primera Ensenyança on es posen en coneixement les opinions de l’inspector sobre la bona qualitat de l’ensenyament a les escoles primàries de Pals, 4 d’abril de 1911.

Arxiu Municipal de Pals. Fons de l’Ajuntament de Pals. Junta Local de Primera Ensenyança.






Gratificacions per als mestres

Instància presentada pels mestres Saturnino Hernández i Aniceta Figueras reclamant la gratificació de 500 pessetes que anualment els concedia l’Ajuntament i que el pressupost de l’any 1930 no preveia, 3 d’octubre de 1929.

Arxiu Municipal de Pals. Fons de l’Ajuntament de Pals.

                                                                                               




Altres ensenyances

Classe de costura a casa de l’Elvira Carandell, 1895.

Arxiu Municipal de Pals. Fons Desideri Ferrer.




PLATJA D’ARO

L’ensenyament a finals del segle XIX i principis del XX a Castell d’Aro

Durant el segle XIX i a principis del segle XX, la infraestructura escolar del municipi estava situada íntegrament a Castell d’Aro, la capital del terme. Hi havia escoles unitàries de nens i de nenes, pel cap baix, des de mitjan segle XIX, i tenim també referències que en segle XVIII la mainada de la Vall d’Aro anava a escola a la veïna Sant Feliu.

Segons el document adjunt, a la segona meitat del segle XIX, les escoles unitàries de nens i nenes van passar a ocupar la planta baixa i primera planta, respectivament, de l’edifici que també albergava la casa consistorial en la seva segona planta (avui Museu de la Nina). Així mateix, entre els segles XVII i XVIII es feren obres de reforma al castell de Benedormiens, veient-se reduït el seu aspecte de fortalesa i aquesta altra dimensió, de ben segur que va ser el que va permetre que els primers decennis del segle XX també realitzés funcions d’escola. A les imatges, el grup de nenes i de nens del curs escolar 1919-1920 a les escales de davant l’església de Santa Maria de Castell d’Aro, a tocar del castell.

Arxiu Municipal de Castell – Platja d’Aro (AMCPA). Fons de l’administració municipal. Educació. Escrit de l’alcalde al Governador Civil de Girona, a 30 de novembre de 1863. Tema Junta Pública d’Ensenyament. 



AMCPA. Fons d’imatges municipal. Autor Valentí Fargnoli. Any 1920.



AMCPA. Fons d’imatges municipal. Autor Valentí Fargnoli. Vista de la pujada a l’església on veiem castell arrebossat en blanc i antic ajuntament a la dreta. Any 1947.


AMCPA. Fons d’imatges municipal. Autor desconegut. Plaça de l’església i castell en restauració. Any 1970.


Nova foto a les escales de davant l’església de Santa Maria de Castell d’Aro, a tocar del castell de Benedormiens, aquest cop un grup d’alumnes del curs escolar 1926-1927.

AMCPA. Fons d’imatges municipal. Autor desconegut. Any 1927.



Inauguració de l’escola de Castell d’Aro

A finals del segle XIX - principis del segle XX l’antic edifici de l’Ajuntament a Castell d’Aro va deixar d’albergar les escoles unitàries de nens i nenes i el castell de Benedormiens va passar a ocupar aquesta funció a la primera meitat del segle XX i així ho va mantenir fins a la segona meitat del segle XX. El 1968 però, per tal de donar cabuda a l’augment progressiu de nens i nenes en edat escolar s’inaugura un edifici de nova planta a la plaça poeta Sitjar. Avui, amb algunes remodelacions, encara alberga la llar d’infants.

AMCPA. Fons imatges municipal. Autor Foto Flach. Inauguració escola castell d’aro. Any 1968.



Document de 15 de desembre de 1934 de la Inspección de Primera Enseñanza de Gerona.

En els petits pobles rurals, l’ensenyament solia ser una qüestió que es deixava molt de banda, ja fóra perquè moltes famílies no es podien permetre aquesta despesa o bé per “voler els pares que els seus fills es dediquin a les feines agrícoles privant-los d’assistir a escola quan ni tan sols posseeixen les nocions més essencials”, segons escriví Angelina Figueroa en la memòria del curs 1910-1911. A Fanals d’Aro, la dispersió dels habitatges i el camí diari d’anada i tornada a Castell d’Aro acabaven d’empitjorar les coses, en lloc de facilitar l’assistència a les classes.

Aquesta situació perdurà fins a 1915, en que el Govern aprovà la creació de l’escola mixta de Fanals, que l’Ajuntament havia sol·licitat. L’octubre començaren les classes en un local llogat a Joaquim Albertí Dausà a la carretera de Sant Feliu (avui avinguda de S’Agaró) de la llavors barriada de Platja d’Aro. La població escolaritzada anava augmentant i de la vintena d’alumnes registrats els primers anys es passà a 43 (21 nens i 22 nenes) l’any 1932. Donant resposta a aquest creixement, la corporació municipal decidí de crear, tal com l’Inspector en cap del Departament de “inspección de primera enseñanza de Gerona” en dóna compte en aquest document, una escola de nenes, desdoblant la mixta que existí fins aleshores. Així, en 1935 s’inaugurà provisionalment l’escola de nenes, que s’instal·la en un altre edifici de lloguer, situat també a Platja d’Aro, prop de la platja.

AMCPA. Fons Administració municipal. Educació.




Escola de Fanals d’Aro

El 1931 l’Ajuntament, conscient de la precarietat dels locals de lloguer que es veia obligat a utilitzar per manca de dependències pròpies, endegà un ambiciós projecte per a la construcció d’un edifici escolar. El consistori, mentre sol·licitava insistentment ajuda al Govern i a la Generalitat per a fer-se càrrec del cost del projecte, va adquirir uns terrenys a Josep Bas per 750 pessetes. La finca feia una vessana i estava situada al Puig S’Agoita. El pas següent fou encarregar els plànols a l’arquitecte Ignacio Bosch Reitg, el qual els lliurà a l’ajuntament el 1936. 

L’edifici projectat constava de dues aules amb capacitat de 40 a 50 alumnes, una a cada extrem, separades per un cos central on es situava la biblioteca per a ús comú d’ambdues classes. Al costat i independentment de l’edifici escolar, els mestres tindrien els seus habitatges, que constaven de planta baixa i pis.

L’arribada de la guerra féu que el projecte s’abandonés. Els terrenys comprats a Josep Bas serviren, anys més tard, per a aixecar-hi les cases dels mestres, del metge i del secretari municipal. Passada la guerra, el local llogat a Joaquim Albertí Dausà a la carretera de Sant Feliu (avui avinguda de S’Agaró) continuà fent les funcions d’escola, fins que, l’any 1959, s’inaugurà definitivament el “col·legi nacional”, no gaire lluny del projectat en temps de la República. Que més tard passaria a denominar-se Escoles Vicenç Bou (avui hi trobem el centre cívic del mateix nom).

AMCPA. Fons Administració municipal. Grup de Sèries Obres i Urbanisme. Sèrie Obres Municipals. Plànol de la finca, memòria i plànol d’un projecte d’edifici escolar a Platja d’Aro, 1931.

 
 
 
 





AMCPA. Fons d’imatges municipal. Autor Foto Flash. Fotos inauguració escola de Fanals d’Aro. Any 1958.






Escola de S’Agaró, curs 1935-1936, opuscle informatiu sense data d’impressió, pàg. 4

“La preocupació primordial de l’Escola de S’Agaró serà la tasca educativa, i d’una manera especial el desenvolupament de la personalitat dels alumnes, de manera que si per un costat la vida a ple camp i la pràctica de tots els esports els permet de pujar amb una salut robusta, per un altre la formació moral ha de donar per resultats obtenir homes d’esperit obert i lleial, cultes i respectuosos, enginyosos i decidits, que per a fer la seva via no hagin de pensar mai en recolzar-se sobre la seva fortuna, sinó sobre ells mateixos: homes que sentin a cada moment la responsabilitat dels seus propis actes davant Déu i davant la Pàtria”.

AMCPA. Hemeroteca. Foto publicitat Escola de S’Agaró, inserida a la Revista de S’Agaró, estiu 1935. 




SANTA CRISTINA D'ARO


El llibre de Baldiri Reixac i Carbó, Instruccions per a l’Ensenyança de Minyons (1749)

Baldiri Reixac (1703-1781) era fill del mas Reixac de la parròquia de Bell-lloc. Exercint de rector a la parròquia d’Ollers (Pla de l’Estany) i preocupat per l’ensenyament que rebia la mainada a les escoles, moltes d’elles parroquials, redactà un manual de pedagogia escolar publicat el 1749 i reeditat en diverses ocasions. Entre d’altres coses, proposava que els infants fossin educats en la llengua materna i que les nenes i els fills de pagesos també rebessin instrucció.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro (AMSCA), 161. Col·lecció de publicacions i treballs de recerca solts de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Portada interior i pàgina d’una de les primeres edicions del llibre (1749). Autor: Xevi F. Güell.



 Informació en línia sobre Baldiri Reixac:


La Junta Local de Primera Ensenyança rep la visita de l’inspector provincial (1864)

Durant la reunió de la Junta amb l’inspector, aquest manifestà que havia trobat els alumnes “muy bien en sus adelantos” i tan sols va fer notar que “al profesor les falta alguna habitación para habitar és y su familia”. A la vegada, també es preocupà per “la escasa concurrencia de niñas” a l’escola, cosa que es va atribuir a “que los padres les ocupaban en las labores del campo con preferencia a la enseñanza, cuyo valor muchos no conocen aún lo bastante”.
AMSCA, 001. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. P111_1864-0001. Acta de la Junta Local de Primera Ensenyança de 3 de juny de 1864.



Compra de llibres, per part del mestre Rafael Ballester, per a l’escola de nens (1895)

El mestre Rafael Ballester, responsable de l’escola de nens, sovint comprava llibres i materials de treball per a l’aula a la llibreria de José Canals, de Sant Feliu de Guíxols. El 30 de juny de 1895 es va endur llibres per a premis, 3 llibres de primera lectura, 1 història sagrada, 2 doctrines i 4 aritmètiques, a banda de material per escriure.

AMSCA, 001. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. P117-EP_1894-0001. Factures i rebuts de l’escola (1894-1895).


Memòria de la mestra Teresa Pedrerol sobre l’escola de nenes (1910)

La mestra Teresa Pedrerol Viñas, responsable de l’escola de nenes, suposà una petita revolució en la manera d’ensenyar, a inici del segle XX. En aquesta memòria exposava la necessitat que les nenes agafessin afició a la lectura. Deia que calia anar formant una petita biblioteca escolar. Tot plegat per a que “las niñas entiendan lo que lean y adquieran el hábito de instruirse por si mismas y así, al cesar de la escuela, no abandonen por completo su instrucción, pues mucha necesita la mujer”. S’acomiadava dient que estava convençuda de que “todo lo que se hace por la Escuela redunda en beneficio de la enseñanza y del pueblo en general”.
AMSCA, 081. Fons de l’Escola Pública de Nenes de Santa Cristina d’Aro. A113_1907-0001. Memòria d'activitats de l'escola (1910).



Informació en línia sobre Teresa Pedrerol:


Retrat d’un grup escolar de noies (1913)

Les fotografies de grups escolars eren freqüents des de finals del segle XIX. En aquesta ocasió hi ha les alumnes, però no la mestra. Llavors era Teresa Pedrerol, i l’escola estava situada al costat de cal Flequerito, a l’actual carrer Pere Geronès.

AMSCA, 150. Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A121_Sèrie recull d’imatges de Gerard Bussot i Liñón, 00012. Autor desconegut.


Brodat de punt fet a l'escola de nenes (1917)

Malgrat els avenços en l’educació femenina, no es van eliminar del tot les “labors”. En aquest cas, un brodat de punt de canemàs fet per Annita Aymerich Costa, el febrer de 1917.
AMSCA, 150. Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A121_Sèrie recull d’imatges de Gerard Bussot i Liñón, 00309. Autor desconegut.


Primera acta de la Comissió Delegada de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana a Santa Cristina d’Aro (1923)

Amb aquesta primera acta quedà constituïda la Comissió Delegada de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana a Santa Cristina d’Aro, que tenia per objectiu “difondre la cultura catalana en el nostre poble”. Durant la sessió es manifestà “una molt sentida i entusiasta adhesió” als actes, que es preparaven arreu de Catalunya, d’homenatge a Mn. Baldiri Reixac, “el gran e ínclit Pedagog nascut a Bell-lloc, rodalies d’aquest poble”.
AMSCA, 107. Fons de la Comissió Delegada de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana a Santa Cristina d’Aro. 1923-0001. Llibre d’actes. Donació de Tomàs Rosés.




Inauguració de les noves escoles nacionals (1957)

El 21 de gener de 1957 s’inaugurà l’edifici de les noves escoles nacionals. En la primera imatge, una aula amb alumnes i autoritats; en la segona, la mateixa aula, buida, captada pel fotògraf gironí Narcís Sans; i en la última, una vista general del nou edifici escolar, situat a la pujada de l’Església, feta també pel fotoperiodista esmentat.
AMSCA, 150. Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A111_Primera exposició de fotografies antigues, 00029. Fotografia: autor desconegut / Ajuntament de Girona. CRDI, Fons Narcís Sans Prats, 543318. Autor: Narcís Sans Prats.




Records de les escoles nacionals del mestre Ramon Surroca

Ramon Surroca Boada fou un mestre emblemàtic de les escoles nacionals de Santa Cristina d’Aro els anys cinquanta i seixanta del segle XX, i després fou també alcalde del municipi. Aquesta entrevista fou gravada l’any 2006 per a l'exposició "La consolidació d'un poble. Santa Cristina d'Aro (1854-1874)". En ella, Surroca ens parla de l’educació i de les escoles els anys en què va fer-hi de mestre.
AMSCA, 001. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Sèrie d’actes i activitats de l'Ajuntament o locals, 07315. Vídeo: Josep Morató Moreno (filmació); Cub Animació (muntatge).


SANT FELIU DE GUÍXOLS

Comiat del professor Vallverdú

Sopar de comiat de la família Vallverdú el 22 d’abril de 1956. El professor Josep Vallverdú, al centre amb bigoti, acompanyat d’alumnes del Liceu Abat Sunyer i del grup de teatre.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols (AMSFG.). Àlbum de records de la trobada d’exalumnes del Liceu Abat Sunyer cursos 1952-1962. Autor: Josep M. Isern.





Liceu Abat Sunyer

Els professors Sr. Carreras i Sr. Rodeja amb alguns alumnes del Liceu Abat Sunyer l’any 1958. D’esquerra a dreta: Manolo Hernández, Antoni Grau, José Antonio de Haro, Ricard Castelló, Germán Pigem i Ramon Aldea.

AMSFG. Àlbum de records de la trobada d’exalumnes del Liceu Abat Sunyer de 30 de maig de 2008/Antoni Grau. Autor desconegut.





Col·legi de les Carmelites

Retrat d’un grup d’alumnes del col·legi de les Carmelites desfilant, amb els seus uniformes, durant una processó pel carrer de l’Hospital a finals de la dècada dels anys seixanta.

AMSFG. Fons Gràfiques Bigas. Autor: Alfons Hereu Ruax.





Col·legi Cor de Maria

Retrat de grup d’alumnes del col·legi Cor de Maria. Aquest centre, fundat a la ciutat l’any 1865, és hereu de l’escola de nenes de les Beates Blanques, presidides per Maria Joaquima Geli, en funcionament des del 1845.

AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez. Autor: desconegut.





Col·legi Cor de Maria

Processó de les alumnes del Col·legi Cor de Maria al seu pas pel carrer dels Metges acompanyades d’algunes nenes vestides de comunió pels volts de la dècada de 1960. Les festivitats cristianes adquirien un gran protagonisme social i cultural i comptaven amb una intensa participació de les escoles, especialment de les dirigides per congregacions religioses.

AMSFG. Fons Ferran Gandol Jordà. Autor: Ferran Gandol Jordà.







Escola Gaziel

Retrat a l’interior de la classe d’un grup d’alumnes de l’escola Gaziel amb el seu mestre Narcís Masferrer, que apareix dret al fons de la imatge, la dècada de 1960. Aquest centre d’ensenyament s’inaugurà el 1937 com a escola pública municipal i des d’aleshores ha acollit a les seves aules nombroses generacions de guixolencs. Molts dels seus antics alumnes el coneixen encara com els Estudis Nous.

AMSFG. Fons Narcís Masferrer Buixó. Autor: desconegut.





Col·legi Sant Josep

Recordatori de Felip Calvet com a alumne del Col·legi Sant Josep, el curs 1930-1931. Aquesta escola privada per a nens va obrir les seves portes el 1892 i era dirigida pels germans de les escoles cristianes de Sant Joan Baptista la Salle. Això feia que fos coneguda popularment com els Hermanos.

AMSFG. Fons Felip Calvet Costa. Autor desconegut.





TORROELLA DE MONTGRÍ

Convocatòria de plaça de mestre

L’Ajuntament convoca una plaça de mestre per a l’escola pública de la vila el 1708. La prova se celebrarà el dia 2 de maig.

Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí (AMT). Fons de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Instrucció pública i actes de la Junta Local.




Compte del que es deu als mestres de la vila

Relació del que l’Ajuntament deu als mestres de primeres lletres i de gramàtica per les classes de 1815 a 1817, 1817.

AMTM. Fons de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Instrucció pública i actes de la Junta Local.





Quadern d’història d’Espanya

Quadern manuscrit utilitzat a l’escola pública. Està dividit en 7 períodes: “temps fabulosos i heroics”, “cartaginesos”, “romans”, “gots”, “reconquesta”, “Àustries” i “Borbons”. Any 1833.

AMTM. Fons de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Instrucció pública i actes de la Junta Local.






Reglament per als alumnes

Lleis i preceptes que posa el mestre de l’estudi públic als seus alumnes, aproximadament mitjan segle XIX.

AMTM. Fons de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Instrucció pública i actes de la Junta Local.





Nombre d’alumnes de l’escola pública

Estadística dels alumnes, nens i nenes, de l’escola pública, per edats, 1864.

AMTM. Fons de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Instrucció pública i actes de la Junta Local.







Escola Nacional de Torroella

Fotografia de tots els mestres i alumnes masculins de l’escola pública de Torroella de Montgrí., 1914. Està feta al claustre del convent dels Agustins, que va ser l’escola pública des de la dècada de 1830 fins a principi del anys vuitanta del segle passat.

AMTM. Fons Fotogràfic Municipal. Autor: V. Fargnoli.






Escola Nacional de l'Estartit

Fotografia de les alumnes de l’escola de l’Estartit en una sortida a la muntanya, 1916. La mestra és Alexandria Martí.

AMTM. Fons Fotogràfic Municipal. Autor: V. Fargnoli.





Estadística escolar de les escoles públiques i privades de Torroella

Full estadístic dels alumnes de l’escola pública i privada de Torroella de Montgrí, 1932.

AMTM. Fons de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Instrucció pública i actes de la Junta Local.






Convent del Sagrat Cor i escola dels Sant Gabriel

Des de principi del segle XX hi havia hagut a Torroella dues escoles religioses, una de nens i una altra de nenes. Aquí en veiem els alumnes a la dècada dels anys cinquanta. La del Sagrat Cor està feta al pati de l’escola i la dels germans gabrielistes és a l’ermita de Santa Caterina.

AMTM. Fons Fotogràfic Municipal. Autor desconegut.






Escola Nacional de Torroella

Alumnes i mestres de l’escola nacional al claustre del convent dels Agustins, finals dels anys cinquanta.

AMTM. Fons Fotogràfic Municipal. Autor desconegut.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada