GASTRONOMIA



El territori baixempordanès és un lloc privilegiat per la natura, el clima i la situació: el resultat és un paisatge ric i ple de possibilitats per a la població. Des de temps molt reculats els homes i les dones s'hi van establir i van deixar-hi les empremtes de la seva organització social, el seu treball, les seves creences i, en definitiva, la seva història que és ja la nostra. Amb ells, amb aquells que ens precediren, compartim un territori ple de recursos i productes; d'ells, dels nostres predecessors, hem après la millor manera d'utilitzar-los i transformar-los.
La gastronomia del Baix Empordà és un bon exemple dels lligams entre passat i present, de continuïtat i projecció en el futur. La unió i dinamisme dels sectors implicats ha propiciat la creació d'espais gastronòmics i de productes de marca de garantia; els mercats de sempre i les fires dedicades a la nostra cuina, amb el seu èxit, són una bona mostra de l'interès social que desperten les activitats lligades a la producció, elaboració i tractament dels productes de la nostra terra. Ho podeu comprovar a la wikipedia.
Els arxivers baixempordanesos volem col·laborar en aquestes inquietuds de la nostra societat amb l'aportació d'una selecció de documents que es troben als arxius i amb una selecció dels estudis que s'han fet sobre aquesta temàtica. La selecció no pretén ser exhaustiva, només "un tast" del que nosaltres podem oferir dins d'una cronologia que no va més enllà dels anys seixanta del segle passat.



El nostre treball s'ha estructurat en 5 apartats:
- Menús de diari i de festa
- Receptes de sempre
- Establiments d'abans i d'ara
- Productes
- Testimonis gràfics

Esperem que gaudiu d'aquesta mostra!






Menús

 

Menú de carnestoltes de la Fonda Carull, 1913 
La Fonda Carull, situada a les Voltes bisbalenques, té els seus antecedents en el segle XIX. A la contribució industrial de 1882 Francesc Carull tributa per tenir un mesón i és l'únic establiment d'aquest tipus que hi figura. Malgrat que el nom que apareix en el document és Gran Hotel de Puig Hermanos, no deixen de fer referència al nom popular. Més endavant va ser l'Hotel Salleras i actualment pertany a la família Adarnius.
Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Arxiu de complement. Col·lecció de documents solts, ud. 39, capsa 5.

 





"La torroellenca Fira de Sant andreu a principis de segle"
Article de Marcel·lí Audivert 

Publicat al Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Comissió del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1974. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. 
http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/208795






Berenar per als alumnes en la inauguració de l'Escola La Vila l'octubre de 1933 
En l'acord de l'Ajuntament de 26 d'octubre de 1933, relatiu a l'acte d'inauguració de les Escoles Públiques de Palamós, es detalla que s'obsequiarà els nens i nenes amb un sandvitx i un plàtan.

Transcrivim un fragment de l'acta:
"Que el dia 30 del que som i hora a les deu del matí sigui inaugurat oficialment sense cap mena d’ostentació, el Nou Grup Escolar d’aquesta Vila destinat per a escoles graduades, per a qual acte, ultra l’assistència de l’Ajuntament, Consell Local de 1º Ensenyança, professors i escolars, deuran d’ésser convidats totes les autoritats locals i presidents de les entitats econòmiques, polítiques, recreatives, de socordos i esportives.
Que l’acte de la inauguració s’assabenti a les autoritats superiors als efectes adients.
Que com a record de tal data siguin obsequiats tots els nens i nenes que concorrin a l’esmentat acte amb un sanvitx i un plàtano, així com es declari festiva la tarda del mencionat dia." 

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós. Fons de l’Ajuntament de Palamós. Llibre d'actes del Ple, 1933, pàg.44. Imatge del fragment de l'acta de 26 d'octubre de 1933.





 


Menú de l’Hotel Oriente (Palafrugell)
Menú de ressopons de Carnaval de l'hotel de la plaça Nova (actualment Gelateria Farggi).

Publicat al setmanari Baix Empordà el 22 de febrer de 1914. Pàgina 3. Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultrua.gencat.cat/pandora/#top











Menús setmanals per a nens de 2 a 8 anys
Avui dia és ben sabut que una alimentació rica i variada és essencial per gaudir d’una bona salut. Conscient de la importància de cuidar aquest aspecte des de  la infantesa, en una família benestant guixolenca de principis del segle XX s’elaboraren uns menús setmanals amb el règim nutricional que havien de seguir els nens i nenes d’entre 2 i 8 anys que de ben segur hi havia a casa. És probable que les propostes fossin dictades per algun metge o dietista de l’època. Els menús ens mostren una dieta amb carn, peix, fruita, etc.; també incideixen en l’excés d’alguns productes com els dolços. Sens dubte, una combinació encertada de nutrients perquè els més petits creixessin sans i forts i que, malauradament, a l’època en què es van escriure aquestes notes no es podien permetre totes les llars.

A continuació transcrivim un extracte d’alguns d’aquests documents:
“Los niños deberán tomar muy poca agua durante las comidas. Vino jamás. Es escelente costumbre dar a beber a los niños, una copa de agua al levantarse y entre cada comida. Los niños no deben probar nunca el té ni el café. Tampoco debe permitirseles comer dulces ni cosa alguna fuera de las comidas.”
“Postres. Para niños de un año. Manzanas: cocidas al horno, en compota, nevadas. Ciruelas en compota, en jalea, estofadas. Los postres a base de leche son los más nutritivos y los que más fácilmente se digieren.”
“Lunes. Almuerzo. Una manzana; una sopita de tarro; unas tirillas delgadas de tocino asado; pan y manteca; una taza de chocolate con leche. Comida. Caldo de gallina; pescado hervido; patatas al horno; judías de Lima; pan y manteca junket. Cena. Maicena con leche y azúcar; pan i manteca; una copa de leche; un panecillo de maíz o d jengibre.”

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons família Roig-Mateu, 30.
Bibliografia : Vila, Pep. « Receptaris de cuina i de rebosteria conservats a l’Arxiu Municipal ». L’Arjau, n. 38 (novembre). Ajuntament. Sant Feliu de Guíxols, p. 4-6
http://www.guixols.cat/files/larjau_arxiu_ocr_38.pdf






 







Menús de l’Hotel restaurant Sant Sebastià
Menús de dinar i de sopar de la temporada tardor-hivern de l’hotel restaurant que ocupava l’hostatgeria del Santuari de Sant Sebastià (Llafranc).

Publicat al setmanari Baix Empordà el 13 de setembre de 1925. Pàgina 3. Arxiu Municipal de Palafrugell.











"Àpat o menú de Festa Major (1920-1930)"
Article de Engràcia Gimpera i Salí i Joan Fuster i Gimpera.

Publicat a Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Comissió del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1989. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. 
http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/200278









Menús de l’Hospital de Palafrugell 
Menús de dinar i de sopar del 24-10-1914. A l’Hospital de Palafrugell, al carrer de la Font, se servien àpats de beneficència. Els anys 1914-15, arran de la crisi de la indústria surera amb motiu de la Primera Guerra Mundial, els estancs venien abonaments a preus assequibles per anar-hi a menjar.

Llibre d’àpats. Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Hospital de Palafrugell. Publicat al llibre Les litúrgies del menjar a les terres gironines. Autor: Pep Vila. Editat per la Diputació de Girona (2.000).
http://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/consulta-en-linia/fons-documentals/fons-d-institucions/hospital-de-palafrugell


  



Menú de l’àpat servit en homenatge a l’equip de futbol de l’Ateneu Deportiu Guíxols amb motiu de la seva proclamació com a Campions de Catalunya, Segona Categoria

L’Ateneu Deportiu Guíxols va ser fundat oficialment l’any 1914, com una secció de l’Ateneu Social. L’agost de l’any anterior va ser inaugurat el seu camp, el primer de Sant Feliu de Guíxols, en uns terrenys coneguts com l’Horta dels Frares. Al costat, hi havia pistes de tennis i un velòdrom. 
El mes de juliol de 1922 aquest equip de futbol es va proclamar Campió de Catalunya de Segona Categoria, després d’un inici de temporada força dolent i de capgirar un resultat advers en el darrer partit davant l’Atlètic de Sabadell. Culminava així una exitosa trajectòria esportiva en què el club havia obtingut quatre campionats provincials consecutius entre 1819 i 1922. El darrer triomf bé mereixia un bon àpat de celebració, ben regat amb xampany.

Transcrivim el document:
“Als campions de Catalunya de segona categoria Florenza, Canals, Portas, Casagràn, Palahí I, Palahí II, Carreró, Pey, Lluhy, Buxó, Feliu, Esteva. Menú: entreteniments, truita francesa, badella amb salsa, pollastre rostit, postres variats, xampany. Juliol de 1922”

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Narcís Masferrer Buixó, 1260.






Segon acte d’afirmació estomacal
En una època de restriccions marcada per la misèria econòmica i social de la postguerra, una autoproclamada colla d’intel·lectuals guixolencs ben posicionats en el nou context del país van iniciar una sèrie de trobades de periodicitat anual amb l’objectiu de fer un bon tiberi. Aquestes celebracions tenien, doncs, un caràcter elitista i d’ostentació. L’Hotel Murlà era el centre de reunió gastronòmica d’aquest satíric grup de guixolencs sempre disposat a riure’s de tot. Les festes van tenir continuïtat com a mínim fins al 1950, en què se celebrà el IV acte d’afirmació estomacal.

Transcrivim el document: 
“Avui els intel·lectuals guixolencs queden convocats per el segon acte d’afirmació estomacal, que sota l’advocació dels Déus de la Gana i la Set i el Riurer, tindrà lloc en el menjador de Gala de l’Hotel Murlà de la mil·lenària Ciutat de Sant Feliu de Guíxols, sota el següent ordre: A les deu de la nit, el Mestre de Cerimònies, després de llevar-se el barret, es bellugarà i inútilment, intentarà organitzar la taula. Els comensals queden facultats per desobeir-lo i asseure’s allà on vulguin. A continuació, els germans Murlà, posaran sota l’imperi de les culleres i forquilles, les següents creacions : una crema d’espàrrecs dels marges de Can Rabell, un plat de peix de CAU a la marinera, unes costelles de xai estil Güitó, un gelat Cugat a l’americana (sense flor al trau), fruita variada (sencera); galetes de farina, sucre i ou (sense ciment); cafè, cafè ; licors, puros de sota el taulell, a càrrec i al gust de cada ú.
Notes : Queden en regència les de l’acte anterior. No hi ha matón. Llum elèctrica, per tant, les espelmes Varisto reposarán. Servei d’aigua mineral.”

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Vicenç Gandol Jordà, 4.





Dinar commemoratiu del tercer aniversari de la fundació del Casal Guixolenc de Barcelona
El Casal Guixolenc de Barcelona va ser fundat el 1960 per un conjunt de guixolencs residents a la Ciutat Comtal amb la voluntat de contribuir des de la diàspora a la promoció de Sant Feliu de Guíxols, la Costa Brava i la província de Girona. El centre naixia també com a punt de trobada de la colònia de ganxons allunyats de la seva pàtria. L’any 1963 l’entitat arribava al seu tercer any de vida i ho celebrava estrenyent lligams fraternals amb un dinar de commemoració. En el menú d’Elena Massaguer, esposa de Lluís Esteva i Cruañas, hi ha les signatures de diferents comensals com Joan Puig, Margarita Wirsing, Josep Amat, J. Albertí, Maria Castanyer o Gaziel.

Transcrivim el document:
“Dinar commemoratiu del tercer aniversari de la fundació del Casal Guixolenc. Entremesos assortits, freginat de peix, pollastre a l’ast, gelat, dolços, cafè, licors. Aigua mineral “Sant Narcís”. Vins: blanc i negre Perelada, xampany Sant Antoni. Hostal Sant Antoni, Barcelona, 31 de març de 1963.”

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Lluís Esteva Cruañas, 151.






Cena de Gala en honor de los participantes del IV Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava 
Aquest festival nasqué l’any 1962 i se celebrà fins al 1982, com a mitjà de promoció turística de Sant Feliu de Guíxols. El certamen, l’únic d’aquestes característiques a l’Estat espanyol, va promoure un gènere de creació que era difícilment controlable per la dictadura franquista, amb la participació de representants de nombrosos països. La IV edició del festival es va cloure amb un sopar de gala al Park Hotel Murlà el 6 de juny de 1965.

Transcrivim el document: 
Cena de gala en honor de los participantes del IV Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava. Murlà Park Hotel. Minuta: combinado, crema de cangrejos, suprema de lubina parisién, vino blanco del Panadés, tournedó Maria-Luisa, vino tinto de Perelada, fresones con nata, pastel, extra Mestres Coquet, café y licores. Sant Feliu de Guíxols, 6 de junio 1965.


Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament. Festival Internacional de Cinema Amateur, 145.














Menú de l’Hostal de la Gavina de l’àpat de commemoració del 50è aniversari del primer vol civil entre poblacions espanyoles 
El 4 de desembre de 1913 va tenir lloc el primer viatge aeri de l’Estat espanyol. L’aeroplà Suzanne, pilotat per Lucien Demazel, es va enlairar a l’hipòdrom de can Tunis de Barcelona i aterrà a la platja guixolenca de Sant Pol, prop de l’actual parc de les Dunes, després d’una hora i deu minuts. El primer vol, de 2 minuts i 8 segons, l’havia fet Julien Mamet l’11 febrer de 1910, a can Tunis. Després del vol de Mamet es començaren a celebrar a Espanya les famoses Festes de l’Aviació, a l’estil del Meeting de Reims, realitzat el 1909. Sant Feliu de Guíxols programà la seva festa els dies 7 i 8 de desembre de 1913. Diverses entitats i l’Ajuntament contractaren el jove pilot francès Lucien Demazel, el qual decidí arribar a Sant Feliu volant en comptes de traslladar-hi l’avió desmuntat. Aquell esdeveniment aixecà una gran expectació i, aquells dos dies, es van fer un total de set vols, dos dels quals van ser amb un passatger. El dia 10 el pilot tornà volant a Barcelona.
L’any 1963 se celebrà el cinquantè aniversari del vol, motiu pel qual Lucien Demazel fou nomenat fill adoptiu de la ciutat i fou convidat a un acte d’homenatge que va tenir lloc a l’Hostal de la Gavina i on es retrobà amb Aurora Duran, que el 1913 era la filla de l’alcalde i li ofrenà un ram de flors. Segons explica Jaume Alonso Morejon a la revista L’Arjau, número 69, Demazel li va dir: “Així que vostè és aquella bella jove de l’ofrena floral, ja fa cinquanta anys?” i li mostrà la cinta de seda del ram que li havia entregat i que l’aviador havia guardat tots aquells anys. Aurora va respondre en francès: “Sí, Monsieur, però ja ho veu, amb la diferència que aquella vestia de blanc i tenia els cabells negres, mentre que ara vesteix de negre i té els cabells blancs”.

Transcrivim el document: 
1913-1963. Conmemoración del primer vuelo civil entre poblaciones españolas que se realizó el 7-XII-1913 de Barcelona a Sant Felíu de Guixols. (Playa de San Pol) por Mr. Lucien Demazel. Hostal de la Gavina, S’Agaró 7-XII-1963. Minuta. Aperitivos: Delicias de hojaldre, buñuelos de bacalao, canapés, avellanas. Whisky White Horse, cocktails, Martinis, combinados, Amontillado Real Tesoro, Oporto, jugos de fruta. Extracto de rabo de buey, filetes de lenguado cardinal, perdices en canapé patatas delfina, sorbete a la mandarina, delicias de foie gras a la huele, profiteroles al chantilly, moka. Vinos: Viña Solé, Montecillo, Viña Real Oro Reserva 1943, Codorniu N. P. U., Otard-Remy Martin, licores. 
Hi consta una anotació manuscrita on s’identifiquen les persones que apareixen a la foto de la caràtula, presa el dia 8 de desembre, quan li fou lliurat el ram de flors: "Rufo, (Lebatut) mecànic, Leonard Comas, Bordas, Ramón Bonet, Aurora Durán, Pere Albertí, Demazel, Fernandita (Fermín), Maria Bonal, Cañet i Brusi". 

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Secció d’Imatges, reg. 1124.











 

Receptes

 

Recetas de confitería, pastelería y otras 
Aquest receptari familiar de rebosteria, adrogueria i licors es va anotar als fulls que havien quedat en blanc d’una petita llibreta utilitzada l’any 1829 per l’estudiant Joan Roig. El manuscrit conté més d’un centenar de preparacions de confitures, pastissos, licors, orxates…
Antigament, quan encara no existien els actuals sistemes de refrigeració i congelació dels aliments, la cuina estava molt condicionada a l’estacionalitat dels productes. Els plats s’elaboraven amb els fruits propis de cada temporada. Alhora, diverses tècniques permetien allargar el temps de conservació de certs  aliments i, així, retardar-ne la data de caducitat o poder-ne disposar durant altres mesos. No era estrany que en moltes cases es recollís per escrit aquesta saviesa popular, per tal d’ordenar coneixements i transmetre’ls a les futures generacions.
Aquesta llibreta és un testimoni del que podríem trobar a l’hora de les postres a la taula d’una família catalana prou acomodada de mitjan del s. XIX, però també un reflex d’una manera d’entendre la dolça tradició culinària a casa nostra.

Seguidament transcrivim un parell de receptes del més d’un centenar que conté el manuscrit: 
Compota de naranja [fol 15]. Después de haberlas cocido y preparado, se dividirán en palitos, habiéndoles quitado los granitos, y torneado por mayor aseo, se pasarán al azúcar clarificado hasta que el almíbar haya llegado al punto que sea suficiente pero no muy fuerte y se servirán. Lo mismo se hace con las cidras, limones y taronjas y todas las demás de esta especie. 
Marengues dobles a la española [fol. 42v]. Bien batidas seis claras de huevos frescos, se irán echando poco a poco en media libra de azúcar preparado a la pluma, algo templado y bien maduro o emblanquecido, con una readuras de limón o naranja se meneará sin cesar hasta que esté en su punto, que se conocerá cuando tomando algo de la masa con una cuchara se dejase caer; i si se queda encima de la pasta está en su perfección. Distribuídas después en papel de la echura que se gustase, y pulverizados los marengues con azúcar de lustre con una servilleta algo clara, se pondrá a cocer con la cobertería del horno con fuego encima ni muy lento ni muy fuerte, o en el horno mismo templado. Bien cocidos, y con el color doradito, se dejarán reposar y juntarlos de dos en dos con alguna fruta si se gustase en medio o canela molida, y se podrán servir. 

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons família Roig-Mateu, 4.
Bibliografia : VILA, Pep. « Receptaris de cuina i de rebosteria conservats a l’Arxiu Municipal ». L’Arjau, n. 38 (novembre). Ajuntament. Sant Feliu de Guíxols, p. 4-6  








"Pan Perdido"
Receptari de Dominga Iglesias (l'Havana, 1861-Calonge, 1948). El 1861 Joan Pagès Valmaña amb només 12 anys, marxa de Calonge per treballar a Marianao amb el seu oncle. Allí coneix la Dominga Iglesias, una cubana d'ascendència catalana, i s'hi casa. El 1882 després d'abandonar la "Compañia de Tiradordes" de l'exèrcit, on feia de voluntari, decideix tornar a Catalunya amb la seva esposa. Després de viure un temps curt a Barcelona, torna a Calonge per quedar-s'hi definitivament. Al carrer de la Barceloneta construeixen la nova casa d'estil modernista amb tocs cubans.
Les olors i els colors de la cuina indiana quedaren impreses en aquestes receptes.

Transcripció:
"Pongase a cocer una copa de leche con sal azúcar una cucharada de agua de azahar y corteza de limón raspada cuando se gaste un poco se corta el pan en trositos del tamaño de un duro se mojan en la leche se escurren y se mojan en huevo batido y se fríen. D. I. P." (Dominga Iglesias Pagés).

Arxiu Municipal de Calonge. Fons Montserrat Darnaculleta.








Receptari de cuina familiar de la palafrugellenca Júlia Frigola Girbal (segles XIX-XX) 
Júlia Frigola ( Palafrugell, 1867?-1941) va recollir receptes de cuina catalana, espanyola i internacional. El seu receptari inclou plats elaborats amb productes d’origen americà. Era filla de l’americano Joan Frigola Sagrera i el seu primer matrimoni va ser amb Antoni Roger i Rabassa, americano originari de Palamós.

L'Arxiu Municipal de Palafrugell conserva una reproducció en microfilm del receptari de Júlia Frigola Girbal i una fotografia de la pàgina de l'àlbum familiar on ella hi figura (els originals són conservats per la seva família). Pep Vila ha fet la transcripció i estudi de les receptes a "El receptari de cuina familiar de la palafrugellenca Júlia Frigola Gribal (segles XIX-XX)" dins Estudis del Baix Empordà. Vol. Núm. 26. Institut d'Estudis del Baix Empordà, 2007. Accessible en línia al portal RACO. També s'han transcrit algunes receptes del llibre De Palafrugell a Amèrica. Autors: Jordi Turró i Eva Casals. Editat per l'Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona (2011).





Llibreta de receptes [primer terç del segle XX]
Els fons patrimonials, a més dels documents de transmissió i gestió del patrimoni, poden conservar llibres de memòries, anotacions familiars o reculls de receptes. El fons Cuní conté algunes d'aquestes tipologies i d'altres força interessants per l'origen familiar. Pons Cuní, el primer personatge del qual es conserva documentació, era ferroviari de l'àrea de Barcelona. En el padró d'habitants de l'any 1869 apareix establert al carrer Nou de la Bisbal amb la seva família. Tingueren un molí fariner i una indústria tèxtil al mateix carrer. Es desconeix la persona que va començar la llibreta de receptes que només en conté quatre.

Transcripció: 
Timbales de pollos
Se trituran macarrones con pechugas de aves; se añaden cuatro onzas de lengua de vaca, docena y media de setas, seis trufas, mollejas de ternera, crestas y riñones de gallo, y se rehoga todo en cuatro onzas de manteca. Se prepara una pasta de timbal, especie de hojaldre, y en él se echa toda esta mezcla, juntamente con un pollo asado. Se cubre con la misma pasta, y se pone en el horno de campaña.
Conserva de tomates
Se escogen los tomates, se cortan a pedazos y se ponen al fuego en un caldero que esté estañado. Cuando están deshechos se pasa el zumo por un liezo claro, y se vuelve éste al fuego y se deja cocer hasta que espese como a punto de mermelada; conforme se vaya adelantando en la operación se irán quitando ascuas a la lumbre para que el fuego sea más suave y que no se requeme. Estando ya en punto la conserva, se guarda en botes de loza, o bien puesta en platillos, se hace secar como si fuera pasta de dulce, y así se guarda en paraje seco en los mismos platillos, envolviéndoles antes en papeles untados en aceite.
Las setas se conservan ensartándolas en hilos; las pequeñas entereas y las mayores partidas; se cuelgan a la sombra en paraje ventilado, y se guardan luego en saquillos. Para cocerlas se remojan antes en agua tibia.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons Cuní de la Bisbal d'Empordà, ud.71, capsa 15.








Tortell de sucre
El tortell és el pastís més tradicional de la nostra cuina. Aquesta llista d'ingredients ens mostra què i quina quantitat necessitaven per fer un bon tortell al segle XIX, destaquem l'aigua-ros i l'aiguardent bo.

Transcripció:
"Per cada lliure de llevat mitja lliure de sucre i una llimona mediana, i de cada dotze lliures de llevat se pot estalviar una llimona.
Per dotze lliures de llevat, dos quarts de matafaluga, un quart xiliandria ben polvoritzada, sis quarts d'aiguardent bo, nou quarts d'esperit de canyella, nou quarts de ayguarros i cinc dotzenes d'ous.
Lo sucre deu desfer-se amb dos vasos d'aigua i de colar-se lo més coladet que se puga".

Arxiu Municipal de Calonge. Fons Pallimonjo.







El congre
Recepta del congre amb pèsols.

Transcrivim un fragment de l'article:
"Per una d'aquelles circumstàncies miraculoses a què ens té acostumats la naturalesa, quan en el mar comencen les grans calmes de primavera, que permeten als nansaires calar els ormeigs en llocs inasequibles durant el mal temps tardoral o de la hivernada, apareixen en la terra els primers pèsols. El congre i el pèsol tendre es conuguen meravellosament. Rodella de congre gros amb pèsols tendres, aquests pesols primerencs de dolçor justa, són la máxima combinació de cosa de mar i de terra que pot presentar-se.
Un sofregit estudiat d'all, julivert i tomata, el congre ben passat per aquesta salsa i un gran cop de foc, ràpid i definitiu per posar en solfa els pèsols, logren un plat suculent i primaveral, de nota. Ho provin i ja sabran donar-me'n notícia.
La molla de palangre, és peix de poca consistencia, de carn més fofa però molt fina al paladar. També pot fer simbiosi amb el pèsol primaveral, però, fregida o, sobretot/ una molla petita, feta a la brasa, és menja que es fon per la boca.
Tota aquesta peixalla, a més a més de la seva qualitat intrínseca - per se - és de seguretat absoluta. Busqueu sempre el peix de roquisser: va ben menjat, ben alimentat, és net, sense cap contacte d'ordre fangós i fa profit al que sap degustar-lo. La vista sola del peix, ja ens convida al nyam-nyam".

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós. Publicat a la revista Proa, núm 101, juliol de 1964; pàg. 13-14.






Ingredients dels brunyols [segle XIX]
Aquesta recepta pertany a un recull de receptes d'un fons patrimonial. S'ha seleccionat pel caràcter tan tradicional dels brunyols empordanesos, malgrat que només conté els ingredients i no inclou el procés d'elaboració. Correspon a la família Salamó establerta a la Bisbal en el segle XVII, quan compraren el mas Gastó i el convertiren en un dels més rics del terme. Establerts definitivament a la capital baixempordanesa foren una de les famílies benestants, més refinades i destacades de la ciutat.

Transcripció:
Modo de fer bruñols clas
16 ous
2 lliuras i mitge de sucre
2 llimonas
Un poc de aiguardent
Mitx bas de esperits
1 petit y mitx de llet
4 onsas de llebat
1/2 cuarto de cañella
2 lliuras y mitge de farina
Per fer la pasta espesa s'hi posan les mateixas cuantitats solament s'hi añadeix mes farina fins a unes 5 lliuras

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons Salamó de la Bisbal d'Empordà. Receptes, sense data, ud. 227, capsa 36.






Dolç de farmacèutic 
Una de les 183 receptes culinàries de tres llibretes d’Elvira Ferrer Casadevall, la matriarca de la família d’industrials surers Roig Ferrer. 

Carme Bonal ha traduït i adaptat les receptes (any 2000): “Es necessita 140 g de sucre, 140 g de greix, 4 ous, una tassa de llet freda, 280 g de farina, una llimona, un paquet de pólvores de muntar i 5 g de bicarbonat. Es treballen 140 g de sucre i 140 g de greix un quart d’hora; després s’hi barregen quatre ous l’un després de l’altre, una tasseta de llet freda, la ratlladura de mitja llimona, 280 g de farina juntament amb un paquet de pólvores i 5 g de bicarbonat. La pasta es posa en una forma untada amb greix o mantega i es posa al forn bastant calent”. 

Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons família Roig Ferrer . Recepta publicada al llibre  El receptari de l’Elvira “Correu”. La cuina d’una família del 1900 a Palafrugell. Edició a cura de Carme Bonal. Ajuntament de Palafrugell. 2000. Accessible en línia.  També s’han transcrit algunes receptes al llibre De Palafrugell a Amèrica. Autors: Jordi Turró i Eva Casals. Editat per l’Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona (2011).  
http://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/consulta-en-linia/publicacions-i-edicions/arxiu-municipal-publicacions/el-receptari-de-elvira-correu http://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/consulta-en-linia/fons-documentals/fons-personals/familia-roig-ferrer







Cuinar un pernil 
Receptari de Dominga Iglesias (l'Havana, 1861 - Calonge, 1948).

Transcripció: 
"Para cocinar un jamón se pone a cocer en una paila con agua si el jamón es salado se le bota (quita) la primera agua al romper el hervor. Si son de los de Norte que son medio dulces no se les bota el agua. Se pone una buena cantidad de azúcar morena hojas de laurel un pedazo de ristra de ajo después que està cocido se le quita el pellejo se le pone un poco de azúcar por arriba y con una plancha caliente se quema".

Arxiu Municipal de Calonge. Fons Montserrat Darnaculleta.





Converses amb Xicu Florian. 2009
Llibre que recull les converses realitzades amb Xicu Florian entre les quals hi ha receptes. 

Arxiu Municipal de Begur. Biblioteca.





 





Ratafia [primer terç del segle XX]
Les llibretes de receptes -i d'altres tipus d'anotacions- poden ser molt completes o més fragmentàries. Ara bé, també es troben documents solts de notes, entre les quals apareix alguna recepta. Aquest és el cas del següent document del fons patrimonial Grassot, una altra família originària de Barcelona que arribà a la Bisbal en el segle XVIII a causa del casament de l'hereu amb la pubilla del mas Gispert del Vilar, un dels més importants d'aquest veïnat bisbalenc. Aquests Grassot tenien també possessions en altres indrets de Catalunya i no s'han de confondre amb els comerciants de la Bisbal del mateix cognom.

Transcripció:
Manera de fer la ratafia
Per 6 litros de aiguardent,
3 lliuras de sucre de café,
7 nous verdes fetas a talls,
la pela de una llimona y una nou nuscada
un 1/4 cañella sensera, mitg cuart flor amasis "ámis", mitg cuart clavell, mitg cuart matafaluga, mitg cuart cumí, mitg cuart xaliandria, 12 grans de ginabró, 4 brots de menta, 4 brots de maria lluisa, 4 brots de tarongina, 4 brots nepta, 4 brots broida.
Tot junt se posa en fusió dins una ampolla duran 40 dias al sol y serena y queda fet el licor.
Se ha de procura[r] dona[r] de tan en tan alguna balegada a la ampolla.
Cuan se ha tret el licor se pot posa[r] duran alguns dias poc de aigua dins la ampolla encara que es un xic flaca tanbé és bona

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons Grassot de la Bisbal d'Empordà, ud. 416, capsa 18.







"Quesitos helados"
Receptari de Dominga Iglesias (l'Havana, 1861-Calonge, 1948).

Arxiu Municipal de Calonge. Fons Montserrat Darnaculleta.
 





Receptes de pescadors calellencs
Ernest Morató (Calella, 1895-Palafrugell, 1990), va recollir en un llibre els seus escrits des del 1914. Tots fan referència a Calella de Palafrugell i alguns tenen per objectiu la seva cuina. Hi trobem receptes de llagosta i pollastre, bastina o escrita i gats amb allioli, sopa de peix, el niu, sarsuela, sardines bullides, suquet de peix, arròs blanc, arròs negre, sèpia ofegada i popets ofegats.

Coses de Calella de Palafrugell. Edició de l’autor, Ernest Morató Vigorós. 1984. Arxiu Municipal de Palafrugell.
 






El llobarro
Propietats culinàries del llobarro.

Transcrivim un fragment de l'article:
”Dintre la culinària local, el llobarro gaudeix de bona fama. La seva carn és finísima i de molt bon paladar i es presta a moltes combinacions. Resulta molt bo al forn i amb un suquet i és sempre un plat de consideració. Provin un llobarro de rodella, dels que es pesquen al port o en els roquissers pel procediment de la llisseta viva, que és altra manera de capturar-lo, i s’explicaran satisfactòrament el perquè té entre nosaltres tant de nom...”


Servei d’Arxiu Municipal de Palamós. Publicat a la revista Proa, núm 103, agost de 1964; pàg.3-4.








"Chayote relleno"
Receptari de Dominga Iglesias (l'Havana 1861,-Calonge, 1948).

Transcripció:
"Se salcochan los chayotes partidos por la mitad se saca la masa y pasa por un tamiz se le agregan yemas de huevo con la nuez moscada, mantequilla leche y azúcar se pone al fuego que se ponga un poco dura la masa, se le ponen pasas se llena el cascarón y se polvorea de galleta molida se le encajan las almendras peladas se ponen en el horno o en una sartén y una tapa de lata con fuego encima para que se doren".

Arxiu Municipal de Calonge. Fons Montserrat Darnaculleta.





Els brunyols 
Recepta dels brunyols empordanesos.

Publicada al periòdic quinzenal Emporion. Ateneu Montgrí, núm. 7, 04/04/1945. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí.  

https://www.scribd.com/RevistaEmporion







Receptaris
El receptari d'adrogueria Tratado de diferentes curiosidades de Joseph Fina, natural de la Villa de la Vesbal, año de 1736 es conserva a la biblioteca del Palau de Peralada. Una reproducció en fotocòpia es pot consultar a l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fou estudiat per Pep Vila que publicà un article a Estudis del Baix Empordà, 16 (1997) .
El mateix filòleg ha estudiat altres manuscrits de la comarca conservats també al Palau de Peralada o que encara són en fons privats. Destaquem: "El receptari "El cafetero del Ampurdán", amb altres fórmules de la terra". Dins Estudis del Baix Empordà, 2000, p.155-172. ""Llibre de guisados, escullits particularment de la cuyna estrangera (1867)". El receptari de Melchor de Ferrer i de Manresa"". Dins Estudis del Baix Empordà, 2004, p. 91-132. "El dietari de can Borràs d'Ultramort". Dins Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2014, p. 393-490.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Arxiu de complement. Documents solts, ud. 61, capsa 4.










Establiments




Venda d'un establiment de Cervesa (1905)
Venda d'un establiment de cervesa de Francesc Gispert a favor de Josep Carreras Oliveras.

Transcripció: 
En la Villa de Bagur a veinte de enero de / mil novecientos cinco conparecen Francisco Gispert / y Moret y José Carreras y Oliveras vecinos ambos / de esta Villa casados y mayores de edad de oficio / cafetero segun cedula personal clase decima / [...] libradas en Bagur a 12 mayo 1904. / y espontaneamente dicen que el primero / o sea Francisco Gispert vende por el precio / de mil pesetas a José Carreras y Oliveras / el establecimiento de cerveceria con todos / sus enseres asi como los muebles de la / casa que tiene arrendada en la /plaza de la Constitución número 4 y / D. José Carreras y Oliveras acepta esta / escritura entregando en el acto a / Francisco Gispert y Moret la citada / cantidad de mil pesetas y ambos quieren / que esta escritura pública y así lo firman ante / los testigos D. Pedro Costas y D. Federico Prats / haciendolo el primero por D. José Carreras Oliveras / por haber manifestado no saber firmar. 

Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Marià Frigola.

   



Can Japet de Platja d'Aro
Article de Pere Barreda i Masó.

Publicat a Platja d'Aro, Quaderns de la Revista de Girona, 64, 1996, p.36.
Hemeroteca Arxiu Municipal de Castell-Platja d'Aro






Fàbrica de farina la Salvadora
Anunci de la fàbrica de farina la Salvadora.

Publicat al Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Comissió del Llibre de la Festa major de Torroella de Montgrí, 1928. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí.








Taverna de Benet Morera (Palamós) 
Anunci de la botiga de vins i refrescos de la família Morera. L'establiment ha arribat als nostres dies, al mateix lloc, i amb el nom de "Can Morera" ; ara també és taverna i lloc de venda de vins. 

Programa de Festa Major de 1931. Servei d’Arxiu Municipal de Palamós
http://www.palamos.cat/palamos/ajuntament/punts.aspx?punt=p25

 




Can Barnés de Santa Cristina
Article de Teresa Costa Gatius.

Publicat a Gavarres, 13, 2008, p.98.
52_P0778_0098_0098. Col·lecció de publicacions i treballs de recerca solts de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. 
https://www.dropbox.com/s/9hk6h1hsea8cy96/52_P0778-0098-0098%20COSTA%2C%20Teresa.%20Can%20Barn%C3%A9s.pdf?dl=0
 





Club 3x4 i picu (Palafrugell) 
És una de les societats recreatives de Palafrugell, iniciada l’any 1891 per dotze joves (Club 3x4) amb l’objectiu de participar en les festes de Carnaval. Els anys trenta la societat tenia més de cent membres i la seu al carrer de Cavallers (on avui hi ha el bar restaurant Pingüins). La majoria dels socis eren empresaris i exportadors de taps. (Bagué i Vilà, Enric. El Palafrugell Popular. Palafrugell, 1995).

Llista de preus del Club 3x4 i picu. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Enric Bruguera.







Fleca d'en J. Coll de la Bisbal
La tradició de productes de la pastisseria bisbalenca es pot veure en els nombrosos anuncis d'aquest tipus d'establiments que trobem en publicacions des del s. XIX fins al XX. S'hi elaboraven diferents dolços, com és el cas d'aquests bescuits.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Col·lecció de programes d'actes festius del Baix Empordà. Festa Major de la Bisbal d'Empordà. Programa de l'Escut Emporità, 1919, ud. 65, capsa 3.

  




Pastisseria Batlle
Anunci de la pastisseria Batlle.

Publicat al Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Comissió del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1928. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí.

  




Casa de menjars i begudes d'en Josep Oliveras (Palamós)
Anunci de la fonda de Josep Oliveras on es detallen els plats que s'hi cuinaven. La fonda va estar activa entre 1918 i 1938.
Programa de Festa Major de Palamós, 1919. Col. Ll. Molinas. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
 





Can Batlle, a Calella 
De Can Batlle, un dels hotels de sempre de Calella (inicialment una taverna), es recorden menús basats en peix. Per dinar, com a entrant, sovintejaven els macarrons, els canelons, l’arròs o els ous ferrats. Per sopar, sopa i mongeta tendra, i de vegades truita (Esteba Zurbrügg, Miquel. Calella, de la pesca al turisme. Palafrugell, 2001).

Programa Festa Major de Palafrugell. 1935. Arxiu Municipal de Palafrugell. 
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top







Els dolços
Un altre comerç bisbalenc dedicat a la confecció de bescuits, entre altres dolços. A la pàgina del costat hi ha els antecedents de l'actual pastisseria Font, quan encara era a la plaça Major.

Arxiu Comarcal del Baix Emoprdà. Col·lecció de programes d'actes festius del Baix Empordà. Festa Major de la Bisbal d'Empordà. Programa de l'Escut Emporità, 1922, ud. 66, capsa 3.

  




Pastisseria drogueria Mundet
Anunci de la pastisseria drogueria Mundet.

Publicat al Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Comissió del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1928. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí.





 



Fonda La Estrella (Palafrugell) 
La fonda més característica i popular de Palafrugell ha arribat als nostres dies. Situada al carrer de Quatre Cases, a més dels viatgers i viatjants ha acollit celebracions familiars i ha servit de despatx temporal a professionals com ara dentistes i  ortopedistes (Bagué i Vilà, Enric. El Palafrugell Popular. Palafrugell, 1995). 

Programa Festa Major de Palafrugell. 1948. Arxiu Municipal de Palafrugell. 
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top






Fàbrica de glaç de Víctor Radresa
Anunci de la fàbrica de glaç de Víctor Radresa.

Publicat al Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Comissió del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1929. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí.
 

 



Mas Sicars i Casino Castellarenc, els restaurants de Castell d'Aro, els anys 60
Anunci de dos establiments clàssics de Castell d'Aro, el Mas Sicars, una masia de pedra que per la seva situació al nucli de Castell d'Aro ha acollit diferents establiments de cuina típica catalana (carns a la brasa, arròs,...) Avui tancat. I l'altre establiment és el casino castellarenc, obert des de finals del segle XIX i encara avui en funcionament, que ofereix aperitius i menús a bon preu per a treballadors i viatgers de pas.

Arxiu Municipal Castell-Platja d'Aro. Col·lecció de programes del Pessebre Vivent de Castell d'Aro, 1961, ud. 82.
 








Fàbrica d'aigües carbòniques de Domènech Ballesta (Palamós) 
Anunci de la fàbrica d'aigües carbòniques de Domènec Ballesta de Palamós. L'establiment més endavant va ser conegut com a Espumosos Ballesta y Bardera amb les sigles "B y B".

Revista Marinada, maig-juny 1928. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
  



 


Comunicació obertura "Hotel San Jorge"
L'hotel San Jorge va ser el primer gran establiment de la costa calongina. La llicència d'obres, de 1957, presenta un projecte inicial de 6 plantes amb 85 habitacions, servei de menjador, restaurant, bars i biblioteca. Inclou la cala particular i un excel·lent servei de restaurant.

Arxiu Municipal de Calonge.


 





Tres establiments bisbalencs
Dues pastisseries i una botiga de galetes que encara existeixen actualment.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Col·lecció de programes d'actes festius del Baix Empordà. Festa Major de la Bisbal d'Empordà, 1951, ud. 82, capsa 5 i Festa Major de la Bisbal d'Empordà, 1930, ud. 74, capsa 4.
Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons Cuní. Impresos.


 





Fàbrica d'aigües carbòniques Miquel Vilà
Anunci de la fàbrica d'aigües carbòniques Miquel Vilà.

Publicat al Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Comissió del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1934. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. 





Bar Arnau (Palamós)
Anunci del Bar Arnau el 1949. L'establiment també ha perdurat fins a l'actualitat, al mateix lloc, ara potser més especialitzat en menjars. 

Programa de la Festa Major de Palamós, 1949. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós. 







L'aperitiu de la Festa Major
Fer l'aperitiu els dies festius o fer un descans de les múltiples i variades activitats de les festes majors també constitueix una tradició, però les begudes han variat en el temps. Aquesta llista ens permet saber les ofertes i els preus del bar, possiblement de l'Associació regionalista l'Escut Emporità durant la Festa Major de 1919.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Col·lecció de programes d'actes festius del Baix Empordà. Festa Major de la Bisbal d'Empordà. Programa de l'Escut Emporità, 1919, ud. 65, capsa 3.






Can Poldo (Hotel Costa Brava) de Platja d'Aro
Article de Pere Barreda i Masó.

Publicat a Platja d'Aro, Quaderns de la Revista de Girona, 64, 1996, p.37.
Hemeroteca Arxiu Municipal de Castell-Platja d'Aro.
https://www.dropbox.com/s/a65pw5biqqt7zeh/costabrava_restaurat.jpg?dl=0







La primera pedra d'una nova església catalana a Sant Jordi
El 23 d'abril de 1908 es col·locà la primera pedra de la nova església de Sant Jordi al Cap Roig a la costa de Treumal, on actualment es troba l'hotel del mateix nom.
Els terrenys foren adquirits pel senyor Vicente Bayo y Sánchez de San Agustín, que ostentava el títol nobiliari de comte de Sant Jordi, d'origen pontifici. El projecte inicial contemplava la construcció de l'església, i segons l'article, l'hostatgeria pels visitants i una escola per nens i nenes de Calonge, però només es va acabar l'església. La festa fou molt lluïda, amb la presència de les autoritats, la padrina de l'acte: la senyoreta Carme Alvarez, els nens de les escoles municipals i els rectors de Calonge: mossèn Miquel Serra, el de Palamós: mossèn Carles Gernès i el de Sant Joan: mossèn josep Orri, que oficiaren l'acte. Tots els convidats quedaren immortalitzats a la fotografia del dinar on sembla que no faltava de res.

Article publicat a La Il·lustració Catalana, nº 259. Barcelona, 17 de maig de 1908. Arxiu Municipal de Calonge. Fons Pallimonjo.





 

PRODUCTES




Inventari d'una adrogueria (segle XIX)
Fins a final del vuit-cents, per trobar els productes i la producció de confiteria s'havia d'anar als adroguers. Ho podem veure en aquesta pàgina que forma part de l'inventari d'un negoci d'adrogueria bisbalenc on, entre la diversitat de productes, hi apareixen confits, xocolata i anís. L'inventari pertany a un fons del qual no tenim els originals, però se'n van poder fer les reproduccions gràcies al seu propietari, l'historiador Pep Vila. 

Transcripció:
Tres quarts safrà, valor ....................................... 13" 10"
Vint y una lliura sis onsas y dos quarts clavells a tres lliures la lliura................................................................ 4" 10"
Vuyt onsas, dos quarts cañella de la xina a tres sous la onsa ............................................................................ 21" 8"
Quatre lliures, tres onsas xeliàndria a quatre sous y sis ............................................................................ 7" 10"
Un quintà quatre lliures y sis onsas fideus mitjans a divuyt lliures set sous .................................................... 7" 10"
Tres arrobas, setze lliures y sis onsas fideus fins a divuyt lliures y quinze sous ............................................ 1" 3
lo quintà .............................................................. 17" 10"
Seixanta lliures y sis onsas piñó a quatre sous y vuyt la lliura ............................................................................ 14" "
Quatre lliures y sis onsas ametllas torradas a vuyt sous la lliura .................................................................... 1" 1"
Trenta y nou lliures y deu onsas cristall tartà a nou sous y quatre la lliura ..................................................... 12" 19"
Vint y nou lliures y onse onsas confits a set sous y sis lliura ............................................................................ 11"
Set lliures y sinch onsas tauletas y sis lliures tres onsas anís a onse sous y tres ............................................... 7" 13"
Sinch lliures y sinch onsas semula a set sous y sis .. 2"
Quaranta lliures y quatre onsas xocolate a setse sous y sis la lliura ................................................................ 33" 5" 3

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Arxiu de complement. Fons Jordà Bellsolà, ud. 16.
Tota la documentació reproduïda es pot consultar a Arxius en Línia: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/  






Instruccions als socis de la Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada per a la preparació del peix congelat 
La introducció de les cambres frigorífiques permeté ampliar la disponibilitat de les matèries primeres més enllà del seu període de conservació natural per tal de poder-les servir en qualsevol moment. L’any 1967 la Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada, que entre els seus articles de venda havia incorporat el peix congelat, s’adreçava als socis amb consells a tenir en compte a l’hora de cuinar aquest producte a casa i, fins i tot, amb instruccions de com mantenir-lo congelat a casa durant una temporada.

Transcrivim l’encapçalament del document: 
A los señores socios de la Cooperativa de Consumo Rvdo. Santos Boada. La evolución de la vida moderna ha introducido la venta de artículos congelados. La Junta de esta Cooperativa no queriendo quedarse atrás en los suministros que sus asociados necesitan, ha adquirido estos magníficos frigoríficos que todos habrán podido contemplar, para estar en condiciones de poder suministrarles artículos congelados en absoluta garantía. Como se prepara el pescado congelado […] Como se conserva […]

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Jordi Verrié Faget, 2.





Llibreta de la compra de sardines (1846)
Llibreta amb anotacions de la compra de sardines per a la indústria de salaons de la família Pi Llarch.

Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Família Pi Llarch-Pi Forment.

 


 
Aigua de Salenys: emergida del ventre de les Gavarres
Article de Carles Serra.

Publicat a Gavarres, 15, 2009, p.12-13.
52_P0597-00120013. Col·lecció de publicacions i treballs de recerca solts de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro.
https://www.dropbox.com/s/h5r8av9bxwxw5yv/52_P0597-0012-0013%20SERRA%2C%20Carles.%20Aigua%20de%20Salenys%2C%20Gavarres%2C%2015%2C%202009.pdf?dl=0




 
Carta de l’empresa Cama i Dalmau fàbrica de gasoses i sifons (30-04-1945) 
L’ empresa de Palafrugell es dedicava a la fabricació de gasoses, sifons i llimonades i a la distribució de begudes. La seva xarxa de clients s’estenia per diferents poblacions del Baix i l’Alt Empordà. Sebastià Dalmau i Josep Cama van adquirir el negoci l’any 1923 a Pla i Mató. L’empresa es va dedicar a la representació i distribució de marques de begudes com la llet Rania, el Cacaolat, l’Orangina, la cervesa Damm, la Mirinda, el Cinzano i les primeres cocacoles provinents dels EUA, a més a més també fabricava sifons, gasoses i llimonades.

Transcripció: En la carta, adreçada al gremi de cafès local, es proposa pagar una quota d’un màxim del 20% de les vendes a particulars.

Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Cama i Dalmau.







Preus de productes alimentaris del mercat setmanal de Torroella del dia 20 d'abril de 1914

Publicat al periòdic quinzenal El Montgrí, núm. 5, 26/04/1914. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí.

 



Carta de [ ] a Concepció Pi (19-8-1938)
Correspondència personal de la família Pi i Prats.

Transcripció: 
Barcelona 19-8-1938
Volguda Concepció vaig re/bre la teva carta i fins dimars al / vespre aquella noia no va anar a casa / a portar els certificats a la mare, de les / 160 pts que dius tu no va portar li mes / que 100 pts, no se si es ella o  que / vos heu equivocat, ja o aclariras su/poso la mare t’ho ahura escrit.
De lo que em dius del sucre / diu la Sra. Pilar que habeu donat a/quet ½ kg a la Quimeta no en te mes / pro el prime que torni a reculli te’l / guardarà per tu com l’em d’anà / recullin de mica en mica per les / mostretas qu’arriban de America no / en tenim gaire pro quan en torni / a tenir serà per tu.
Vaig ferte els encarrecs que /demanes i ja no tenen res, ni cotó / cru ni negre, amb un altra casa ta/nien unes troques que valien tres pts / i sortien unes espardenyes, pro no me/n volien fer mes que una troque, a/xis es que no he pogut comprar res.
La Sra. Pilar diu que ja pots / salar li anxoves o sardines el que si/gui totes les que puguis si pots / dos centes milló i si pots portarli / quan vinguis mes cacao estara molt / contenta i moltes gràcies de tot.
Aquests ous qu’has enviat si vols / que els paguem a la mare o si vols que / te els guardem per quan vinguis, a/ra en tenim 1 dotzena i mitja perque / cada setmana em donat la mitja dot/zena a la mare, ja diras quan valen
Molts recorts de la Sra. Pilar 

Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Família Pi Llarch-Pi Forment.




  



Diari de la Guerra Civil de Lluís Llor Sàbat 
Lluís Llor Sabat va ser administrador de finques, cònsol honorari de Colòmbia a Sant Feliu de Guíxols de 1916 a 1928, home de negocis, propietari de finques rústiques i secretari de diverses entitats i associacions de Sant Feliu com la “Unión comercial”, el gremi de flequers o l’associació de dones “La Unión”. La participació de Lluís Llor en la vida social de Sant Feliu el portà el 1907 a ser nomenat tresorer del Nou Casino La Constància i el 1912 a la presidència d’aquesta entitat. Cal destacar la seva relació amb la “Unión Comercial”, començada el 1914, que el portaria a ser-ne nomenat secretari el 1922 i delegat davant el Consell directiu de la confederació gremial de Catalunya l’any 1936. Durant la Guerra Civil Lluís Llor va romandre a Sant Feliu exercint d’administrador de finques i escrivint un diari personal on reflecteix el dia a dia d’una societat en guerra. Acabada la contesa, Lluís Llor continuà amb la seva feina  d’administrador de finques i gestionant el patrimoni familiar. 
El diari escrit durant la Guerra Civil Espanyola és un testimoni de primera mà tant dels fets bèl·lics que afectaren a la ciutat com del patiment de la població per les incerteses de la guerra i la fam que, poc a poc s’anava estenent per la reraguarda. Dins el diari trobem tot un seguit de referències a l’encariment i la manca progressiva de productes bàsics d’alimentació. 

Seguidament transcrivim tres anotacions de les prop de cinquanta que conté el manuscrit: 
7 mayo de 1937 – No hay pan ni arroz, nuevos aumentos de precio en la venta de carnes. No hay jabón. La carne de oca se vende a 4 pesetas el tercio y los guisantes a 50 centimos la libra 
17 julio 1938 – Ante la carencia de todos los principales articulos de comer, pues en las tiendas ni cooperativas no hay ninguno, se cotizan entre los particulares los huevos de 20 a 35 pt docena. Arroz de 20 a 40 pt kilo e igual granos.
6 febrero 1938 – Continuamos sin granos, bacalao, purés, conservas, etc. Se acentúa el malestar general por falta de subsistencias y amenudean los robos en campos y poblado. Por falta de alimentacion han fallecido varias personas. 

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Lluís Llor Sabat. 1141.
Bibliografia: PEREGRIN DE FIJTER, Claudia. “El dietari de Lluís Llor i Sabat: Un testimoni inèdit de la Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols”. Sant Feliu de Guíxols, INS Sant Feliu, 2014. [treball inèdit]







Salenys: exquisida aigua de taula
Article de Glòria Jara.

Publicat a Revista del Baix Empordà, 23, 2008, p. 84-95.
52_P0599-0084-0095. Col·lecció de publicacions i treballs de recerca solts de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro.
https://www.dropbox.com/s/xekhcyfuey09bzq/52_P0599-0084-0095%20JARA%2C%20Gl%C3%B2ria.%20Salenys%2C%20RdBE%2C%2023%2C%202008.pdf?dl=0











Cartes de compra de sal a l'Escala per a la indústria de salaons (1846-1848)
Correspondència de la indústria de salaons de la família Pi Llarch que inclou cartes sobre la compra de sal per a la industria.

Transcripció: 
Pedido de sal
D. José Pi y Forment armador fomentador y dueño de estable- /cimiento de salazon  de Bagur segun tiene acreditado solicita / que [...] disponga le entrego doce famegas de sal que con- / sidere necessarias para salazon de veinte y cuatro quin- / tales de anxoba y sardina cuyo afecto tiene prestada / la conpetente fianza con el fin de disfrutar de las gra- / cias concebidas a los dedicados como yo de fomento de los sala- /  zones y pesqueras del Reyno /
Bagur 8  mayo 1842
El abajo firmado que ha presentado la solici- / tud que antecede ha recibido del encargado del sal- / forí de la Escala D. Ramon Oliveras doce fanegas / sal que [...]/
Bagur 8 mayo 1842

Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Familia Pi Llarch-Pi Forment.
 

   



Carta de Josep Danés per encarregar un saquet de fesols al guixolenc Josep Bonal en nom de Rafael Patxot 
Josep Danés (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) és un dels arquitectes noucentistes més rellevants. Llicenciat el 1916, durant la seva etapa universitària ja formà part del Centre Excursionista de Catalunya i inicià la seva recerca sobre l’arquitectura de les masies. El 1924 li fou encomanada la codirecció de l’Estudi de la Masia Catalana, un dels projectes més ambiciosos de la Fundació Concepció Rabell, instituïda per Rafael Patxot i Jubert. L’any 1931, Danés realitzà el projecte de la casa d’estiueig de la família Patxot a Mosqueroles (Montseny), la masia Mariona, un edifici de nova planta on tradició i modernitat es combinaven amb total harmonia.
Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964), científic i mecenes de la cultura catalana, exiliat a Suïssa com a conseqüència de la Guerra Civil. A banda de la seva tasca pionera en meteorologia, finançà nombrosos projectes en àmbits tan diversos com la història, la música, l’etnografia, la llengua, el dret, la ciència. Els projectes més rellevants els realitzà en el marc de la Fundació Concepció Rabell i foren l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en col·laboració amb l’Orfeó Català, i l’Estudi de la Masia Catalana, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya. Amb l’esclat de la Guerra Civil, s’exilià a Suïssa, d’on no va voler tornar mai més a causa del seu desacord amb el règim franquista.
Rafael Patxot no es limità a l’observació de la natura com a científic, es pot dir que l’admirà i la integrà en la seva vida. En aquest sentit, el testimoni de Creu Casas és molt detallat i emotiu. Farmacèutica i botànica, filla de Filibert Casas, jardiner de la casa Patxot de Barcelona (carrer Bonanova, 28), Creu Casas va rebre l’ajuda de Rafael Patxot per estudiar la carrera de farmàcia. Va viure durant més de 30 anys a la residència dels Patxot, concretament des de l’any 1917. Segons Creu Casas, la família Patxot tenia un estil de vida molt auster i consumien productes naturals. Explica que, a la casa de la Bonanova hi havia un hort i que amb la mort de la cunyada de Patxot, Concepció Rabell, seria la finca del Clos Montserrat (darrere el monestir de Pedralbes) la que proveiria la casa Patxot fins al 1936. Diu Casas que Rafael Patxot es negava a tractar amb pesticides els seus horts, que el paper es cremava a la cuina econòmica, que el pa es donava a les gallines i que no es menjava res de llauna.
La relació de Danés amb Patxot va anar més enllà de l’estrictament professional i l’arquitecte actuà com a apoderat del guixolenc quan partí de Catalunya com a exiliat. El dia 18 de setembre de 1950, Josep Danés Torras adreçà una carta al guixolenc Josep Bonal, que tenia cura de les propietats de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des de l’any 1902, quan la família es traslladà a Barcelona. En aquesta carta, Josep Danés fa un encàrrec molt especial en nom de Rafael Patxot des de Suïssa. Es tractava d’organitzar la logística necessària per satisfer un desig gens sofisticat i totalment coherent amb les preferències descrites per Creu Casas: un sarronet de fesols de Cassà de la Selva.
  

Transcrivim el document: 
“Josep Danés Torras. Arquitecte, Ausias March, 37, 2n, 1ª. Tel. 56333. Barcelona. Fi.
Barcelona, a 18 de setembre del 1950.
Senyor Em Josep Bonal i Fornos
Sant Feliu de Guíxols
Molt senyor meu i distingit amic: Tinc el gust de saludar-lo i per la present l’assabento que oportunament fou rebuda la seva atenta del 20 de juliol proppassat. Pròxim a venir en Manuel Carreras, Don Rafel, me dona já la nota del que desitja que li porti aquest i em DIU “demaneu amb temps a En Bonal, um sarronet de fasols; els de Cassa de la Selva, tenen fama, fasols, no son pàs mongetes, encara que de la mateixa família, peró molt més fàcils de coure i de pair”. Compleixo amb l’encàrrec i pot anotar tot co que representi una despesa, tant per l’adquisició com pel recader, etc., etc,. Crec que el mes practic és remetrels a mí, jo faig tot l’estoc del demanat i al marxar Em Manuel, ho carrega tot d’un cop directement. Agrait a la vestreta, per la bona acollida que no dubto dispensarà a aquestes ratlles, atentament el saluda el seu afectissim amic i ss. ss.  c.e.s.m. 
Josep Danés i Torras”  

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons família Patxot, 45.
Duran, Xavier. Creu Casas. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, 2004.
Disponible en línia: http://www.fundaciorecerca.cat/publi/Biografia_Casas.pdf [Consulta feta el 30 d’abril de 2015]
http://www.guixols.cat/files/72_arxiu_guixols_arjau_patxot(2).pdf







Nota de l'alfolí de la sal (1848)
Correspondència de la indústria de salaons de la família Pi Llarch que inclou cartes sobre la compra de sal per a la indústria.

Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Família Pi Llarch-Pi Forment.





"Què menjaven els torroellencs fa set-cents anys?"
Article de Xavier Soldevila i Temporal.

Publicat al Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Comissió del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1989. 
http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/189171


  


Carta de Pere Pi a Concepció Pi (18-8-1937)
Correspondència personal de la família Pi Prats.

Transcripció: 
Vinaseite 18 d’agost 1937
Molt estimada germana Concepció: He rebut la / teva carta amb molta alegria com ja pots su/posar que al trovarme fora de Catalunya en/care que no sigui molt lluny causa satisfacio/ (...),
per lo demès es/tem molt be, junts amb en Pepito Sureda dormim / amb una casa que ens tractan molt bé i ens / fan molts compliments, ara que fa pena de / la manera que els ha deixat la guerra i tota / aquesta gent i comitès que els hi han pres tot / i els han deixat a la mes completa miseria / veus familias que treballant tots a la terra i / els hi han agafat els cavalls terras i menjar que / tenien recollit, que es guanyaven fentse un / tip de treballar això si, molt bé la vida i/ ara pobres es moren de gana, respecte a lo / que hem dius si hem falta res afortunadament / menjem bastant be, fora de l’esmorçar tot / va molt bé, si hem volguesis fer el favor / d’enviarme una mica de fuet o alguna cosa que es guardi t’ho agra/iria perque es l’unic repàs que va una mi/ca magre i a casa no goso a dils-hi res per/que prou feina deuan tenir per ells i la / mare quisap lo que es pensaria ja saps com / es la mare pobra dona, si sabesis els mals / ratos que hem dona perque relativament / no hem puc queixar de la meva sort,
(...)
No se si aqui Bagur es fa igual que a Bar/celona d’enviar paquets, alli es fa el paquet i / es cus amb roba o amb un tros de sac sobretot / ben cosit amb la direcció a sobre i vas a correus / i amb un sello de pesseta no se qui Ba/gur no se quan costarà i segur que el reberé, no / trobo paraules per dir-te com t’agraiexo tot / lo que fas per mi, em quedaré sempre mes agrahit./
(...) / i tu reb una forta abraçada del teu ger/mà que t’estima
Pere Pi Prats

Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Família Pi Llarch-Pi Forment.







Salenys. Exquisida aigua de taula
Article de Lluís Palahí Xargay.

Publicat a Àncora, 9, 2005.
52_P0755-0009-0009. Col·lecció de publicacions i treballs de recerca solts de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. 
https://www.dropbox.com/s/bc8km3iltqz33pc/52_P0755-0009-0009%20PALAH%C3%8D%2C%20Llu%C3%ADs.%20%20Salenys%2C%20%C3%80ncora%2C%209%2C%202005.pdf?dl=0





 



Carta de Pere Pi a Concepció Pi (28-91937)
Correspondència personal de la família Pi Prats.

Transcripció: 
Fuendetodos 28-9-37 
Molt estimada germana Concepció./ T’escric sense haver rebut cap carta / teva perque vegis que hem recordo de tu / i també perquè no passis ansia si pa/sen dias sense saber noves meves./ 
(...) 
Cuan m’escriguis ja hem dirás ahont/ es en Joan Pi, si està a serveis auxiliars/ o a soldat util per tot, i si de cas li/ escriure per veure si l’animo una mica,/ fa cuatre dias i pel Joan Roig vaig rebrer/ un paquet de casa que pobres no se pas/ co s’ho han fet perque m’han enviat/ xocolata un tall de membrillo, una llauna/ de sardinas unas pastas de Can Mauri/ un pot de llet, datils i un pot de mel/melada, es clar que com pots compendre/ m’ha vingut molt be, i entre tots/ m’ho han arreplegat pro ja hem figu/ro que els hi haurà costat molts sacrificis./ (...) 
i/ com està tot això de per aquí, si teniu/ gaire menjar i feina i tranquilitat, que/ segons hem diuen a casa per Barcelona/ la passen molt magres, si de cas no faxis/ cap sacrifici per mi que be o malament/ ja passaré, (...) 
i tu reb un fort abraç del teu germà. Pere 

Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Família Pi Llarch-Pi Forment.
 






Llet "La Lechera"
Carta de la "Sociedad Nestlé", 17 d'agost de 1933. Carta on es comunica a Lluís Pallí que ha estat guanyador del concurs "d'al·leluies" (dedicada a la llet la Lechera) amb un premi de 5 pessetes.  Les "al·leluies" són estrofes normalment de 4 versos de caire popular i festiu. A principis del segle XX, la Nestlé les utilitza per a publicitar els seus productes.

Transcripció:
Tenemos el gusto de participar a Vd que la aleluya que reproducimos a continuación
N´és l'escut i la bandera
el símbol de la Nació
mes la llet de "La Lechera"
el símbol de nutrició
Ha sido premiada por el Jurado Calificador de nuestro Concurso y en consecuencia corresponden a Vd. PESETAS 5 que le remitimos con esta misma fecha por Giro Postal, de manera que dentro de breves días se presentará en su domicilio un cartero del servio de Correos que le hará entrega de la mencionada cantidad. Si dentro de 8 días no ha recibido dicha cantidad, sírvase comunicárnoslo, para que hagamos la reclamación pertinente.
La aleluya en cuestión ha quedado debidamente registrada para tener opción a los grandes premios que se distribuirán entre los ganadores, al final del Concurso y por lo tanto todavía tiene Vd. probabilidades de ganar alguno de estos grandes premios con la misma aleluya.
Claro es que el número de probabilidades para Vd. tenga premios grandes y premios de 5 pesetas, será mayor cuanto mayor sea el número de aleluyas que Vd. nos remita y por consiguiente le invitamos a que nos envíe cuantas aleluyas quiera, sujetándose siempre a las bases de nuestro Concurso.
El original de la aleluya premiada según la presente carta, ha sido remitido a la satisfacción de su proveedor.
Esperamos que dado el éxito que ha tenido Vd. con su aleluya, dará a conocer las bases de nuestro Concurso entre todas sus amistades para animarles a tomar parte en el mismo y con este motivo nos reiteramos de Vd. Atentamente.

Arxiu Municipal de Calonge.







Carta de Pere Pi a Concepció Pi (10-11-1937)
Correspondència personal de la família Pi Prats.

Transcripció: 
Molt estimada germana Concepció: a/ les meves mans la teva lletra del 1 del/ corrent, ja veus com van els correus, 9 dias,/ que amb carretó n’hauria fet mes avia./
(...)
Suposo que hauràs rebut la carta que últi/mament vaig escriure’t i sobres el que par/lo d’enviar-me tot lo que puguis nomes ti/ afegeixo que ho fasis ben sovint i encare/ que sigui qualsevol cosa encara que siguin/ figas secas, cada setmana, no estalviïs els/ diners perque un en les llargues hores de/ la guardia es pasen molts mals ratos/ de gana i fred que es a consequencia del/ ecandiment perquè de fred verdadera ens/ n’ha fet molt poca, despres encare que/ canviessim els rebria igual els paquets i per/ postres ja saps que a correus ja suspenen a/ cada moment l’enviada al front i lo que/ a mi mes m’interessa es conservar la/ salud que si tinc la sort de quedar en/ vida almenys que no hem quedi cap/ tara com a recort i quan s’acabi el mes/ hem dius lo que val tot que et faré un giro.
Respecte lo que dius que miraràs de trobar una/ llangonisa t’haig de dir que no t’hi amoïnis/ gaire que l’embutit fa molta sed, sigui lo/ que sigui que no estem per requisits, també/ si hem pots posar-hi una paperineta de sucre/ per la mantega, també estic molt content/ d’agrahiï a la vegada de que hem tinguis/ llet i mermelada pro com et dic a l’altra/ carta i m’ho pendria a mal que no m’ho/ volguessis cobrar, puig que afortunadament/ per ara a casa no necessiten diners i jo/ cada mes si be amb molt retràs hem/ plouen 50 duros i tu masas sacrificis fás/ que creu que tota la vida t’en quedaré/ agrahit. La Montserrat a veure quin dia serà que m’escriurà que m’agradarà molt, també/ m’alegro molt de que es fasin tans bolets que jo/ aquest any, ni la sombra, es a dir, de bolets molts/ pro no dels que a mi m’agradan, sino d’una/ clase que no es paiexen, (...).
Bueno con/fio que faràs lo que et demano i gracias de tot reb/ molts petons i abraços del teu germa que molt/ t’estima         Pere Pi
 
Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Família Pi Llarch-Pi Forment.



  



Carta de Mª Lluïsa a Concepció Pi (30-1-1940)
Correspondència personal de la família Pi Prats.

Transcripció: 
Barcelona 30-1-40
Estimada Concepció: Vaig rebre/ la teva carta i la butifarra i la cançalada/ m’ho he quedat tot jo, perque la Carme/ encare tenia butifarra de la que tu li ha/bias enviat i cançalada n’habia comprada/ 1kg no feia gaires dias, a mi va venirme/molt be doncs no tenia de res, del llar/ que dius ja pots enviarmen una miqueta/ si te anes be amb aquet pot de mayonesa/ que te enviem cuan sigui buit, llavors/ te’l tornariem ple, les patates pots espera/ uns 15 dies a enviarmen perque en Jaume/ n’ha proporcionat 50k a casa i m’en fan 10k a mi, aixi tu podràs reposà al/guns dies que suposo deus tenir-ho molt/ pesat, lo que me tindries de enviá/ es les cuixineras i aquet mocadó que t’envio el pa que/ ja no se amb que enviartel. Totes/ les pesetas que me van donan de lo/ que envias ja ho guardo per cuan/ vulguis mitges, tot o apunto amb una/ llibreta com tambe tot lo que compro/ per tu, els pans ja m’els vaig cobran/ cuan vinguis ja t’ho ensenyaré el/ conte.
(...)
Aquesta setmana te puc enviá/ cuatre pans suposo que te vindran be ten/vio tambe la mayonesa que demanes
Adeu recorts de la mare i germa/nes, diuen que el llar que vares/ enviarls’hi els hi va agrada molt i que/ ja pots repetir-ho, totes te saludan/ i abraçan    Mª Lluisa



Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Família Pi Llarch-Pi Forment.














Fragment d'una carta de Pere Pi a Concepció Pi (13-1-1950)
Correspondència personal de la família Pi Prats.

Transcripció:
Suposo vares rebrer sense novetat/ el cistell dels pollastres, dugues llau/nes dels ous, un paquet i el cabás/ que a última hora la Carmen em/ va portar a la clínica i encare/ vaig tenir temps de lligar-ho al/ cistell i donar-lo a n'en Gepito.
Desitjo que hagiu passat unes/ bones festes. Com et dic a la carta/ de la setmana pasada el pollastre/ i la gallina varen estar suculents;/ ja m'explicaràs com han anat aqui/ totes aquestes festes tan maques i ...

Arxiu Municipal de Begur. Fons Patrimonials. Família Pi Llarch-Pi Forment.

    


 



Testimonis gràfics

 
Dinar de les colles de plantadors per celebrar el final de la temporada

Arxiu Municipal de Pals. Autor: desconegut.

Entre Sant Joan i Sant Pere, acabava la temporada del plantar arròs. Per celebrar-ho, la colla organitzava un dinar a la platja, concretament a les roques. El menú acostumava a ser un arròs a la cassola de primer plat, una sarsuela mixta amb llagosta o un rostit de segon i galetes per postres; tot ben acompanyat de vi, cava i cafè, i de les cançons i acudits dels plantadors.
De bon matí, el cuiner i els seus ajudants marxaven cap a la platja amb el carro, carregat amb els estris per cuinar i les provisions, els plats, els gots i els coberts, les taules i les cadires. Allí, sacrificaven l'aviram per poder aprofitar la sang amb tomata per esmorzar; després, mentre els plantadors es banyaven o anaver a fer musclos, ells es dedicaven a preparar l'àpat. En una cassola feien el sofregit amb els menuts de les aus i el peix; un cop llest, ho trasbalsaven tot al perol i hi afegien l'arròs i l'aigua.
Cal dir que la festa no era gratuïta. El primer diumenge després del dinar de la platja, el plantador anava al cafè Barris per cobrar el sou de tota la temporada i allí mateix pagava la seva part de la festa.




Hora de l'aperitiu, a can Sacrest (Canyet, Santa Cristina d'Aro), l'estiu de 1958

Fons Agustí Calvet Pascual de la Biblioteca de Catalunya. Autor: desconegut.

D'esquerra a dreta: Glòria, Cassimir, Pere Sacrest el propietari de la finca de Canyet, després urbanització Rosamar–, Josep Pla, Josep M. Cruzet –l’editor de Gaziel– i Agustí Calvet “Gaziel”.






Mones de Pasqua de la pastisseria Alsina (Palamós)

R. Serrat. Fons Fotografia Serrat. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
 L'any 1959 la pastisseria Alsina de Palamós va fer una mona que representava la torre Eiffel i presidia l'aparador de l'establiment, situat al carrer Didac Garrell. La mona feia quasi un metre i mig d'alçada, i s'il·luminava a la nit.




Dinar a Torre Valentina

Arxiu Municipal de Calonge. Fons Josep Fort.
Dinar de l'Agrupació Coral del Casino de la Fraternitat celebrant el seu tercer aniversari a Torre Valentina. Calonge 1926.




Taverna de Tamariu, a finals del XIX i principis del segle XX
 
Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Heribert Feliu.

A les tavernes de Tamariu es bevia vi i cafè, s’hi cantava i jugava a cartes i s'hi servien menjars per als tapers i les seves famílies que hi anaven els dies festius. Es menjava amanida, anxoves, peix, arròs i escudella (Pous i Massot, Bibiana. Tamariu i la seva gent. Palafrugell, 2012).





Vista de la galeria dels Banys de Sant Elm durant l'àpat inaugural de l'establiment el dia 15 de juliol de 1922

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Espuña-Ibáñez. Autor: desconegut.





Grup a la terrassa d'un bar a l'Estartit fent un aperitiu, anys cinquanta del s. XX

Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Autor: desconegut.




 "Ca l'Esclop", 1911


Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons Emili Casas, ud. 20. Autor: Emili Casas.
Interior de la fonda "Ca l'Esclop" de Josep Pinsach. Situada sota les Voltes, oferia el servei de cafè, menjars i habitacions. De ben segur que va ser un establiment freqüentat pels passatgers del Tren Petit, tot esperant-lo fent un cafetó o un mos.




Àpat al Mas Cruanyes-Ros de Fenals d'Aro (Platja d'Aro) a l'any 1923

Arxiu Municipal de Castell-Platja d'Aro. Fons Família Cruanyes-Ros. ud.3456. Autor: desconegut



Un àpat al bosc, pels voltants de Santa Cristina d'Aro (1930-1950 aprox.)


Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. 32_00364. Autor: desconegut.






"El banquete" 25 de maig de 1924

Arxiu Municipal de Calonge. Fons Josep Fort.

Taules parades al pati del local per al dinar d'inauguració del nou casino "Foment Agrícol Industrial". Les discrepàncies entre els socis del casino La Fraternitat provocà la construcció del Foment.




Colla a les escales del pati interior de Sant Sebastià, amb els porrons i les olles de l'hostatgeria, a finals del XIX

Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Estanc Rodríguez Joanola.

El pelegrinatge a Sant Sebastià solia incloure un àpat, cuinat a l’interior de l’hostatgeria en un espai adequat, amb fogons d’obra. L’ermità llogava les olles, els coberts i les taules. Mentre les famílies preparaven l’arròs, l’ermità escalfava l’aigua a la llar. (Sant Sebastià de la Guarda. Palafrugell, 2000)
 



Retrat del president de la Generalitat, Josep Irla, assegut a taula amb el seu nét Jordi, a mitjan anys cinquanta

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Felip Calvet i Teresa Rovira. Autor: desconegut.


 

Colla d'homes fent un àpat a cala s'Alguer, primer terç del s. XX

Autor desconegut. Col·lecció d'Imatges de l'Ajuntament. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
 Les barraques de pescadors eren un lloc habitual on colles i famílies es reunien per fer àpats i celebracions.




Dinar familiar de la festa de les "Marededéus trobades"

Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Autor: V. Fargnoli.




La família Mascort, a Santa Maria del Mar, el 8 de setembre de 1917.




Menjador de l'alberg nocturn del pobre, 1928

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons Emili Casas, ud. 214. Autor: Emili Casas.
Menjador de l'alberg nocturn del poble, situat als baixos de l'Hospital durant la visita d'autoritats i benefactors, entre ells: mossèn Agustí i l'alcalde Màrius Fina.




Preparant una paella a una cala de Platja d'Aro, als anys 60

Arxiu Municipal Castell-Platja d'Aro. Fons Albert Sibils, ud.2014. Autor: Desconegut





Estades de pescadors de l'Escala a Cala Rovira

Arxiu Municipal Castell-Platja d'Aro. Fons Albert Sibils, ud.2015. Autor: Desconegut

Fotos d'estades de pescadors de l'Escala a Cala Rovira de Platja d'Aro. Algunes famílies d'escalencs, quan arribava el bon temps, cap allà els mesos de maig i juny, agafaven la barca i les tendes i s'escampaven per tota la Costa Brava i talment, com un campament nòmada, s'establien amb tota la família fins al mes de setembre abans que entrés el mal temps. Durant aquest temps que feien vida a la platja agafaven gran varietat d'espècies pròpies del fons de profunditat mitjana.

Font textual: BOIX, L. i BARREDA, P. Anar a fer tenda. Les acampades de pescadors escalencs a la Costa Brava Edita Ajuntament de L'Escala i Ajuntament de Castell-Platja d'Aro. Setembre 2006.




Àpat familiar a Calella, als anys 40




Arxiu Municipal de Palafrugell. Foto Eustorgi Padrós.

Les famílies Padrós i Plaja menjant arròs, amb la cassola sobre uns estalvis al mig de la taula. La cuinera encara porta el davantal.  Eustorgi Padrós s’ha aixecat un moment, abans de començar l’àpat, per fer la fotografia. 




Aixafant la mel

Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. 32_01305. Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics solts de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. Autor desconegut. Cessió de la reproducció de Lluís Boadas Sais, el qual havia rebut les fotos de Teresa Prat Puig.

Dos homes realitzen la tasca d'aixafar la mel amb la mà i abocar-la en una cassola, a l'exterior de Cal Pei, Santa Cristina d'Aro (1956-1957, aprox.).




Interior d'una carnisseria de Calonge als anys 20


Arxiu Municipal de Calonge. Fons Josep Fort.
A banda de les botifarres i altres embotits que pengen, es pot observar en primer terme la gramola, el "fil musical" de l'època.






Grup de treballadors i directius de la Companyia del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona entaulats per dinar a l'estació de la Font Picant a finals del segle XIX

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Espuña-Ibáñez. Autor: desconegut.




 Sopar al Cercle Mercantil de Palafrugell, l'any 1995

Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Guillem Frigola Plaja.
A la plaça Nova, el casino dels senyors era al costat del casino dels treballadors (Centre Fraternal).  Al Cercle Mercantil se celebraven àpats periòdicament amb motiu de les celebracions dels seus socis. És evident que no hi havia sòcies!





La colla "Els Tranquils" a l'Aplec de Santa Caterina, novembre de 1932

Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Autor: V. Fargnoli.



Àpat d'amics (primer terç del s. XX)

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons Francesc Pibernat i Vidal, ud. 1. Autor: desconegut.
Àpat d'amics realitzat a la font d'en Plaja de Fonteta (o també anomenada font del Celler). S'identifiquen: Tomàs Verdaguer, Francesc Pibernat, Josep Planas, Camps (Fonteta) i Anicet Canta.




Dinar de germanor de l'Orfeó Aucellada de Palamós a la pineda d'en Crispí, a la Fosca (1913-1925)

Autor desconegut. Col·lecció d'Imatges de l'Ajuntament. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Les pinedes properes a la Fosca eren espais propicis per fer-hi àpats, com aquest dinar de germanor dels membres de l'Orfeó Aucellada. L'agrupació es va fundar el 1913 i va desaparèixer als anys vint.




Restaurant de la companyia de ferrocarril

Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. 33_00264. Col·lecció d'imatges de Gerard Bussot i Liñón de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. Autor: desconegut.

Interior del restaurant de la companyia de ferrocarril al baixador o estació de Bell-lloc - Font Picant (Santa Cristina), poc després d'inaugurar-se. Al fons, la cuina (1892-1915, aprox.).




Pastisseria Batallé de Calonge

Arxiu Municipal de Calonge. Fons Josep Fort.
Els germans Batallé, l'Amèlia i en Martí, a l'interior de la seva pastisseria el 1945. Situada al carrer Àngel Guimerà, en ple centre de la població, ha donat servei fins a l'actualitat.




Menjant a bosc, als anys 30

Foto Moisès Dalmau Comet. Arxiu Muncipal de Palafrugell. Col·lecció Xavier Coll Rovira.
Les tovalles se subjecten amb pedres, i els atuells de cuina (plats, coberts i ampolles) són els de casa. Qualsevol branca serveix de penjador. Moisès Dalmau, químic aficionat a la fotografia, retrata la colla del seu pare, Sebastià Dalmau. 




Dinar homenatge a Juli Garreta celebrat a can Rius, juny de l'any 1927

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Maria Garreta. Autor: Ricard Mur.
Lluís Garreta, Enric Casals, Blai Net, Isabel Pagès i la Senyoreta Frasquita. Arseni Menció, persona no identificada, Joaquim Pena, Pau Casals i la seva esposa.




Dinar en honor al diputat Salvador Albert

Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. 33_00367. Col·lecció d'Imatges de Gerard Bussot i Liñón. Autor: desconegut.
Taula parada i comensals asseguts durant el dinar en honor al diputat Salvador Albert, ofert possiblement a la sala d'actes del Centre Can Saleta, al carrer de la Teulera de Santa Cristina d'Aro, el mateix dia d'haver realitzat el míting a la plaça pública del barri de la Teulera (1923, aprox.).
A la taula d'honor, encapçalada a la dreta pel prestigiós polític Salvador Albert, hom pot reconèixer el rector de la parròquia de Santa Cristina, mossèn Josep Puig i Vilaseca, el mestre de l'escola de nois Ramon Cluet o Àngel Sala "Saleta", entre d'altres.



Xocolatada popular, abril de 1959

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons Francesc Pibernat i Vidal, ud. 89. Autor: desconegut.
Xocolatada popular per celebrar la reposició de la Mare de Déu de Montserrat. El carrer de la Riera no donava cabuda al gran nombre d'infants preparats per delectar una bona tassa de xocolata.





"A la Barraca d'en Pau". Calonge, 12 de novembre de 1925

Arxiu Municipal de Calonge. Fons Juanita Sala - Josep Fort. Fotografia acolorida.
Dinant a bosc "a la barraca d'en Pau". "En Buixeda fa la picada, en Sala lo sofregit i en Nitu tot seguit en fa l'escalibada, l'Enric fa d'ajudant, en Pau bolets neteja i en Cinjordiz se maneja a tirar el grup que esteu mirant".




Colla de vilatans a l'entrada del pati de l'ermita de Santa Caterina, 1944

Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Autor: desconegut.




Dinar en honor al president de la Generalitat, Francesc Macià, al restaurant Marina amb motiu de la seva visita a Sant Feliu de Guíxols el 21 de juny de 1931

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Felip Calvet i Teresa Rovira. Autor: desconegut.




La cobla orquestra Caravana dinant en una festa, 1943

Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Autor: desconegut.




Àpat celebrat a l'era de Sant Baldiri, dies després d'haver-se celebrat la primera comunió a l'església de Santa Agnès de Solius (1917)

Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. 33_00352. Col·lecció d'Imatges de Gerard Bussot i Liñón. Autor: desconegut.

Tradicionalment, els nous fidels i les seves famílies feien una visita a la capella de Sant Baldiri on, després d'encendre unes quantes atxes i resar unes pregàries, es cuinaven, a l'era, diversos menjars per commemorar l'acte de la comunió. A la fotografia, la gent aguanta amb les mans plats i garrafons de vi. Lluís Vicens -que emigrà poc després a Amèrica i del qual no es va tenir mai més notícia- omple el got del rector de Solius, Jaume Bach.




Dinar de l'Orfeó Empòrium, 1916

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Col·lecció Jordi Frigola i Arpa, ud. 474. Autor: desconegut.
Imatge del dinar que es va fer al Cinema Olympia per celebrar el primer concert de l'Orfeó Empòrium. El cinema era el local d'assaig de l'Orfeó. Al dinar van ser convidats els cantaires, membres de les entitats locals, autoritats i personalitats simpatitzants de la música i la cultura.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada